Les espècies invasores, alliberades conscientment o sense voler pels human en un hàbitat que els era aliè, estan convertint-se en una amenaça pels ecosistemes de tot el món. A més de les conseqüències catastròfiques que poden tenir per al medi ambient, causant pèrdua de biodiversitat –actualment són la segona causa d’extinció– i altres impactes ecològics, aquestes espècies també poden causar pèrdues econòmiques grandíssimes, no només a l’agricultura i a la ramaderia sinó també al turisme i als sistemes sanitaris.
Un estudi fet durant cinc anys pel Centre Nacional de Recerca Científica de França, publicat fa ben poc a la revista ‘Nature’, posa una xifra estimada al cost per a les societats humanes: 1,1 bilions (1.100.000.000.000) d’euros entre 1970 i 2017, una quantitat que deixa la mitjana en 22.600 milions d’euros anuals però que, en realitat, s’ha anat multiplicant per tres cada dècada fins arribar als 134.000 milions només el 2017, una quantitat semblant al Producte Interior Brut de Bulgària.
I malgrat això, els costos de les espècies invasores sovint són ignorats, i la tendència és que continuï així perquè el comerç i el transport de mercaderies internacional fan que hi hagi noves invasions constantment malgrat que, vistes les xifres, els costos de prevenció, seguiment o lluita contra aquestes espècies invasores són irrisoris en comparació a les pèrdues econòmiques que provoquen.
Del mosquit tigre al musclo zebra, l’impacte en tots els nivells de l’economia mundial és esgarrifós. De fet, aquest estudi, que aporta per primera vegada una visió completa dels efectes de totes les espècies invasores a tot el planeta, es basa en les anàlisis més aviat conservadores fetes anteriorment a 850 treballs, que cobreixen un total de més de 2.400 estimacions que han estat estantaritzades per poder-les classificar, comparar i sumar, i que cobreixen més de quaranta variables. El repte, doncs, no només sembla enorme sinó que, fins ara, s’ha pràcticament ignorat.
