MonPlaneta
Un robot aconsegueix espantar una espècie invasora i reduir-ne l’impacte

L’ús de robots per espantar espècies invasores podria reduir-ne el seu impacte i ser una nova eina en la lluita contra aquest problema que afecta tot el món. Segons un estudi recent, la por té efectes importants en el comportament dels animals i pot, fins i tot, reduir-ne la fertilitat.

L’objecte d’aquest estudi, dut a terme per investigadors australians, nord-americans, i italians, ha estat la gambúsia. Aquest peix d’aigua dolça, introduït a molts indrets del món amb la creença que ajudaria a reduir les poblacions de mosquits, arrenca la cua d’altres peixos i de capgrossos i, a més, s’alimenta dels seus ous. Un impacte enorme que, ara, podria reduir-se gràcies a l’ús de màquines.

Un exemplar de gambúsia | NOSO
Un exemplar de gambúsia | NOSO

En un article publicat a ‘iScience’, els científics parlen directament de l'”ecologia de la por”. Un peix robòtic que imita l’aparença i els moviments de la perca americana, el depredador natural de la gambúsia, ha estat dissenyat per atacar quan trobi aquests peixos a punt d’atacar capgrossos d’una espècie de granota australiana amenaçada per aquest invasor. En provar-lo, les gambúsies van començar a mostrar-se espantades i estressades, perdent pes i reduint la seva fertilitat, impactant en les seves supervivència i reproducció.

L’èxit contra aquesta espècie invasora, considerada una de les 100 pitjors del món, podria marcar un camí a seguir per reduir les seves poblacions sense afectar la resta de l’ecosistema. Quan les assetja una perca robot, les gambúsies es mantenen juntes i es mouen molt menys, un estat que es manté fins i tot setmanes després del seu darrer encontre.

Una perca americana | Wikimedia Commons
Una perca americana | Wikimedia Commons

Els capgrossos, que tenen molt mala vista, ni tan sols són conscients de la seva presència. Sense gambúsies, van començar a escampar-se més i la seva situació va millorar substancialment. Amb només cinc setmanes d’ús del robot, en canvi, les gambúsies es van aprimar i els músculs de la seva cua es van enfortir a causa de les seves fugides constants. Els espermatozous dels mascles es van reduir i els ous de les femelles es van fer més febles.

Aquest èxit, és clar, no vol dir que es pugui començar a aplicar aquest sistema immediatament, ja que hi ha alguns obstacles tècnics. Tot i això, es començarà a provar en entorns controlats on hi ha espècies de peix que també es troben amenaçades per les gambúsies. Si aquest experiment també té èxit, podríem tenir al davant una eina molt poderosa per lluitar contra un dels principals problemes dels ecosistemes del món sencer.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa