L’empresa aeronàutica i aeroespacial Airbus ha anunciat que està desenvolupant un motor de pila d’hidrogen que, a més, vol provar en l’avió comercial més gros que ha existit mai. Aquest passat 30 de novembre, l’Airbus Summit 2022, la companyia va anunciar que té la intenció de muntar el motor entre les ales i la cua d’un A380 i començar a fer proves de vol el 2026, amb l’objectiu que el 2035 pugui llançar un avió zero emissions.
La llarga cursa cap a l’hidrogen
L’hidrogen fa moltíssim temps que s’estudi com una possible alternativa als combustibles fòssils tradicionals. De fet, des de mitjans del segle XX que diverses companyies han treballat en avions que el facin servir com a font d’energia. Els problemes, però, han estat molts, i la disponibilitat, l’alta densitat energètica i el preu baix del querosè han fet que, sovint, aquests projectes fossin poc més que curiositats.
Ara, però, amb el canvi climàtic notant-se arreu del món, l’aviació sent responsable d’un 2,8% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle i el preu del carburant disparant-se, la situació ha canviat. Els darrers anys, de fet, Airbus havia presentat alguns dissenys de concepte per a avions amb motors de combustió d’hidrogen líquid.
Una nova proposta
La darrera proposta de l’empresa inclou eliminar directament la idea de cremar l’hidrogen i, amb les cèl·lules de combustible, generar electricitat que faci moure l’avió. Des d’Airbus creuen que, amb un desenvolupament suficient d’aquesta tecnologia, es podria arribar a aconseguir moure fins i tot el més gros de tots els avions comercials.
El gran obstacle, ara, tal com va explicar el conseller delegat de la companyia, Guillaume Faury, és la infraestructura que seria necessària per produir i distribuïr hidrogen a l’escala que necessita la indústria aeronàutica. Aquesta “gran preocupació”, com la va definir ell mateix, podria dificultar els plans d’Airbus per introduir els avions d’hidrogen abans del 2035.
Altres grans empreses del sector també hi treballen
Airbus però, no és l’única que es mou en aquest sentit i, per tant, la demanda d’hidrogen podria créixer molt ben aviat, creant una oportunitat per a companyies de producció i distribució. Justament, no fa gaires dies, Rolls-Royce i l’aerolínia ‘low cost’ EasyJet van anunciar que, per primer cop, havien aconseguit convertir un motor d’avió convencional perquè funcionés amb hidrogen líquid com a combustible. L’hidrogen, a més, s’havia obtingut amb energia eòlica i maremotriu i, per tant, era totalment “verd”.
Pel que fa a la petjada de carboni de l’hidrogen cremat o fet servir en una pila de combustible, la diferència és petita però significativa. Si en el primer cas s’emet una mica d’òxid de nitrogen, un gas d’efecte hivernacle, en el segon només s’expulsa aigua i aire calent. En qualsevol cas, la cursa de l’hidrogen sembla que agafa una nova embranzida i, cada vegada, sembla més a prop de convertir-se en realitat.
