Les aigües residuals són un entorn encara més propici pel desenvolupament de la resistència als antibiòtics del que s’havia pensat fins ara. Segons afirma un equip d’investigadors de la Universitat de Göteborg (Suècia) en un article publicat a ‘Communications Biology’, aquest entorn és perfecte perquè els gens de la resistència als antibiòtics passin de bacteris inofensius a patògens.
Un procés natural que s’ha disparat per la intervenció humana
Les molècules antibiòtiques han estat desenvolupades pels microorganismes des de molt abans que els humans les descobrissim i les féssim servir. Alhora, com és lògic, altres bacteris van desenvolupar maneres de defensar-se’n. Amb la introducció dels antibiòtics per tractar malalties, però, els patògens han anat acumulant gens de resistència, un procés que requereix que aquests gens, que eren a l’ADN d’altres espècies, saltin a les que són perjudicials per a les persones.
Buscant com es desenvolupa la resistència
En aquest estudi, els investigadors mostren una manera com això pot passar. Les aigües residuals contenen residus d’antibiòtics que poden afavorir el desenvolupament de resistències. Això sol, però, no és suficient, sinó que també hi ha d’haver presents espècies que tenen gens de resistència i algunes seqüències d’ADN concretes que permeten que es moguin.
Estudiant milers de mostres d’ADN de diversos entorns, els investigadors han observat com en aquest entorn tots els elements clau es troben. De fet, a les aigües residuals hi ha una varietat enorme de gens de resistència als antibiòtics, molts més dels que són presents als patògens més perillosos que hi ha actualment i que, per tant, encara podrien empitjorar el problema.
Un nou front per atacar aquesta crisi
Així doncs, a més de no contaminar el medi ambient amb antibiòtics que ajudin al desenvolupament de resistències i de reduir al mínim imprescindible l’ús d’aquests fàrmacs, sembla que també caldria parar molta atenció a les aigües residuals ja que són, clarament, un entorn perfecte perquè bacteris perjudicials adquireixin els gens que els permeten sobreviure als fàrmacs i esdevinguin una amenaça més gran de la que ja són a dia d’avui.
