Un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen, a Dinamarca, afirma que podria haver trobat una cura per al ‘Staphylococcus aureus’, un dels bacteris resistents als antibiòtics més perillosos. En un article publicat al ‘Journal of Investigative Dermatology’, expliquen com han trobat un enzim que ha demostrat ser molt efectiu contra aquest patogen, un dels exemples més coneguts d’una crisi cada cop més greu arreu del món.
Una infecció habitual però que pot arribar a ser molt greu
Normalment, les infeccions per ‘Staphylococcus aureus’ es relacionen amb la infecció de les ferides. Sovint passen sense tractament però, en els casos greus, cal prendre antibiòtics. El problema és, com és ben conegut, que aquests bacteris han desenvolupat resistència a aquests fàrmacs, sovint a molts d’ells, fent que les infeccions, particularment les que tenen lloc als hospitals, resultin molt difícils de tractar.
És per això que la inversió en recerca per trobar alternatives per eliminar aquest tipus de patògens ha augmentat moltíssim durant els darrers anys i, ara, un estudi en pacients de limfoma cutani, un tipus de càncer, ha donat bons resultats. Una nova substància, anomenada ‘endolisines’, ha demostrat la seva capacitat de matar ‘Staphylococcus aureus’, tant els resistents com els que no, sense necessitar antibiòtics.
Una gran ajuda, doncs, tant per a les persones amb un sistema immunològic feble com per a la resta de la població. En el cas de les persones amb malalties greus, a més, els ‘Staphylococcus’ poden ser un problema enorme, sovint impossible de resoldre, de manera que trobar noves maneres de tractar-los pot salvar-los la vida.
Una nova arma per a una lluita global
Aquesta nova endolisina és un enzim artificial que ha estat millorat diverses vegades i dissenyat directament com a fàrmac per combatre aquest tipus d’infeccions. Té la particularitat i el gran avantatge que pot penetrar el mur de ‘Staphylococcus aureus’, de manera que pot destruir el seu objectiu sense que la resta de bacteris de la pell també siguin atacats. A més, com que no funciona de la mateixa manera que els antibiòtics, que els bacteris siguin resistents o no no hi fa res.
Així doncs, aquesta recerca, pensada en primera instància per millorar la supervivència de persones amb càncers cutanis, pot haver obert un camí important per resoldre un dels problemes sanitaris més grans que tenim a nivell mundial i que, a dia d’avui, continua sent cada vegada més greu.
