L’escassedat d’aigua és un dels principals problemes a què ens enfrontem i ens enfrontarem durant les pròximes dècades al nostre país. La metròpoli de Barcelona és una zona especialment sensible a aquesta amenaça, és per això que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa en projectes com els de l’aigua regenerada que, aprofitada al màxim, pot permetre reservar l’aigua prepotable només per a ús domèstic i assegurar el subministrament en el futur.
Un tractament que torna a fer apta l’aigua
Habitualment, captem aigua superficial o subterrània del medi i la potabilitzem de diverses maneres. Després del seu consum se’n va pels desaigües fins a les clavegueres i d’allà passa als grans col·lectors i a les depuradores, on és tractada. Un cop fet aquest tractament, anomenat secundari, l’aigua es pot abocar al medi ambient, on no causa cap mena d’impacte ambiental.
Tal com explica Fernando Cabello, director de Serveis de Cicle de l’Aigua de l’AMB, l’aigua regenerada és aquella que, en comptes de ser depurada per tornar-la al riu, és “sotmesa a un tractament terciari” –la regeneració– que en millora encara molt més la qualitat, fent-la apta per a altres usos.
Per bé que la llei europea i l’espanyola prohibeixen fer-la servir per a aigua de boca, la qualitat pot ser la mateixa i, de fet, en alguns països sí que es fa servir. Amb els usos que li podem donar aquí el que podem fer és “estalviar aigua potable”, un recurs que és imprescindible reservar i que es vol deixar “només per a ús de boca”.
Previsions d’escassedat d’aquí a poques dècades
L’AMB ha estudiat tot el cicle de l’aigua per mirar de predir quins escenaris podem trobar-nos en el futur. Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, apunta que “amb les mesures que posem en marxa, tant les actuals com els projectes futurs, minimitzarem la possibilitat que el territori metropolità torni a patir sequera en el futur”.
Els darrers anys, el volum d’aigua reutilitzada a la metròpoli de Barcelona ha passat de 3,8 hm3 d’aigua reutilitzada l’any 2018 a més de 56 hm3 l’any 2022, un volum de gairebé 15 vegades més en 4 anys, l’equivalent al 25% del consum d’aigua potable de tota la metròpoli o al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona. Amb això, però, no n’hi ha prou, i l’AMB ha establert mesures, ha traçat línies estratègiques i també ha fet propostes d’actuació a les administracions competents d’altres àmbits per tal de reduir aquesta falta d’aigua.
Reduir el consum i obtenir nous recursos
Moltes de les accions del pla estratègic van en la línia de la reducció de consum, però també de l’obtenció de nous recursos. És en aquest darrer punt que la reutilització té una importància cabdal. A dia d’avui, l’aigua de l’estació regeneradora d’aigües del Llobregat ja es fa servir, per exemple, per mantenir el cabal ecològic del tram final del riu i per frenar la intrusió salina als aqüífers.
D’aigües regenerades, explica Cabello, n’hi ha de dos tipus: la bàsica i l’avançada, que poden tenir usos diferents per la seva qualitat. En el cas de la darrera, és l’única que s’injecta als aqüífers i és comparable a l’aigua potable. És per això que es pot injectar en aquests dipòsits subterranis, que són l’últim recurs d’aigua prepotable.
Retornar l’aigua regenerada al riu per a ús de boca
De fet, la llei permet l’ús d’aigua regenerada de qualitat avançada per a la captació per a aigua de boca si es troba prou diluïda. En aquest mateix sentit, i després d’un enorme estudi dut a terme el 2019, també s’ha començat una prova semblant, coordinada per l’Agència Catalana de l’Aigua i executada per l’AMB, consistent a retornar l’aigua al riu per potabilitzar-la més tard. Així, l’aigua regenerada és abocada al riu a Molins de Rei i, un cop diluïda, es torna a captar a Sant Joan Despí.
Un ús actual que es podria aprofitar molt més
Les proves pel futur, però, no ens poden fer oblidar la situació de sequera actual, que també s’està actuant per pal·liar. A partir del mes de novembre, es va començar a aportar aigua regenerada als regants de la riba dreta del Llobregat. Amb l’alerta per sequera, la seva concessió s’ha de reduir, però es pot compensar amb aigua regenerada. Aquest recurs, un altre dels que permeten alliberar recursos prepotables, podria ser cada cop més emprat i, si la sequera fos prou severa, els regants podrien fer servir fins a un 100% d’aigua regenerada.
Aquest darrer ús, de fet, només és un principi. D’acord amb el Pla Director d’Aigües Regenerades, s’ha estudiat les possibilitats de la metròpoli pel que fa al consum, contrastant les dades i dimensionant tant les plantes com les xarxes que caldria, per exemple, per introduir l’aigua regenerada als usos industrials. Una idea que marca totes les línies estratègiques de l’AMB en aquest àmbit.
Així, per exemple, s’ha posat en marxa un projecte de subministrament d’aigua regenerada per a AENA. L’aeroport del Prat està autoritzat per a fer servir aquesta aigua tant per al rec com per a la descàrrega d’aparells sanitaris, i començarà a fer-ho a la Terminal 2 a partir del segon semestre d’aquest 2023.
Una prova per a rec, indústries i també habitatges
Com a model per al futur, també s’ha posat en marxa un gran projecte constructiu “molt engrescador”, reconeix Maria Induráin, enginyera del cicle integral de l’aigua de l’AMB, de distribució a la Zona Franca i a la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Allà hi haurà 12.000 habitatges que comptaran amb una xarxa doble d’aigua i un comptador també doble. Així, la descàrrega dels aparells sanitaris de tots aquests habitatges farà servir aigua regenerada. El projecte està tirant-se endavant i s’espera que, quan estigui completat, tant els habitatges com les indústries i també el rec puguin fer servir aigua regenerada per a alguns usos, estalviant aigua de boca.
D’altra banda, l’AMB també ha sortit del seu radi d’acció tradicional per contribuir a un projecte de subministrament d’aigua regenerada a Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Parc del Sincrotró i la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui dia, la producció d’aigua regenerada a Sabadell és molt alta, i s’està abocant al riu per sobre del cabal ambiental. L’AMB, l’ACA i l’Ajuntament de Sabadell, doncs, treballen en una infraestructura d’aprofitament per al territori metropolità.
Finalment, també se sap que l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat té un potencial molt gran pel que fa a l’aigua regenerada però que, actualment, només es pot fer servir per a usos molt concrets. És per això que, per arribar a aprofitar al màxim el potencial permès, s’està preparant una rehabilitació del seu tractament terciari, per tal que en resulti aigua de molta més qualitat.
L’objectiu: reaprofitar el 98% de les aigües residuals
Així doncs, és clar que la feina que s’està duent a terme és ingent. I és que, si bé els dos darrers anys l’aprofitament d’aigua ha crescut moltíssim, els objectius són encara molt més ambiciosos. Amb tots aquests projectes, i amb els consums potencials que consten al pla director, si tot va bé el 2050 s’estarien reaprofitant 130hm3 d’aigua anuals. Això significaria la reutilització del 98% de les aigües residuals, una dada que permetria encarar l’escassedat de pluges del futur amb moltíssima més seguretat.
