Més de 1.420 milions de persones viuen en zones d’alta vulnerabilitat hídrica

Els nens són "les més grans víctimes" de la crisi mundial de l'aigua

Pou al Iemen

Pou al Iemen | Europa Press

Més de 1.420 milions de persones, inclosos 450 milions de nens, viuen en zones on la vulnerabilitat hídrica és “alta o extremadament alta”, segons una anàlisi publicada aquest dijous pel Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Així, segons es desprèn de l’estudi, un de cada cinc nens a escala mundial no té aigua suficient per a les seves necessitats diàries. En concret, segons les dades, els nens de més de 80 països viuen en zones on la vulnerabilitat hídrica és “alta o extremadament alta”.

A l’Àfrica oriental i meridional es registra la proporció més gran de nens que viuen en aquestes zones, ja que més de la meitat, el 58%, tenen dificultats per accedir a una quantitat suficient d’aigua cada dia. El segueixen Àfrica occidental i central, amb el 31%; Àsia meridional, amb el 25%; i Orient Pròxim, amb el 23 %. A l’Àsia meridional, a més, es troba el nombre més gran de nens que viuen en zones on la vulnerabilitat hídrica és alta o extremadament alta: més de 155 milions.

Els nens de 37 països en situació “especialment sensible”, remarca UNICEF, s’enfronten a circumstàncies “especialment greus” en termes de xifres absolutes i proporció de nens afectats. L’organisme subratlla que és a aquests llocs –països com Afganistan, Burkina Faso, Etiòpia, Haití, Índia, Kenya, Níger, Nigèria, Pakistan, Papua Nova Guinea, Sudan, Tanzània i Yemen– on s’han de dirigir els recursos mundials, el suport i les accions urgents.

L’anàlisi identifica les zones on els riscos que es produeixi una escassetat d’aigua es combinen amb uns nivells deficients dels serveis d’aquesta. Les comunitats que viuen en aquestes zones depenen d’aigües superficials, fonts no millorades o fonts d’aigua que es troben a més de 30 minuts de distància dels seus habitatges.

La crisi mundial de l’aigua no està simplement per arribar, ja és aquí, i el canvi climàtic no farà més que empitjorar“, ha lamentat la directora executiva d’UNICEF, Henrietta Fore, que ha subratllat que “els nens són les principals víctimes” d’aquesta situació.

“Quan els pous s’assequen, els nens són els que falten a l’escola per anar a buscar aigua. Quan les sequeres disminueixen el subministrament d’aliments, els nens pateixen desnutrició i retard en el creixement. Quan hi ha inundacions, els nens contrauen malalties transmeses per l’aigua. I quan els recursos hídrics disminueixen, els nens no poden rentar-se les mans per combatre les malalties“, ha explicat.

UNICEF ha posat èmfasi que, tot i que tothom sent les repercussions de l’escassetat d’aigua, ningú la pateix més que els nens més vulnerables. Els nens i les famílies que viuen en comunitats vulnerables s’enfronten a l’arma de doble tall que suposa haver de fer front a alts nivells d’escassetat d’aigua i alhora rebre els serveis d’aigua més deficients, el que fa que l’accés a una quantitat suficient d’aigua sigui especialment sensible a pertorbacions climàtiques i esdeveniments extrems.

Efectes de la sequera

Efectes de la sequera | Marufish

La demanda augmenta i els recursos dismnueixen

A més, la demanda d’aigua segueix augmentant dràsticament mentre que els recursos disminueixen. A part del ràpid creixement de la població, la urbanització, l’ús i la gestió deficients de l’aigua, el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems redueixen les quantitats disponibles d’aigua potable, exacerbant l’estrès hídric. Segons un informe d’UNICEF de 2017, gairebé 1 de cada 4 nens a escala mundial viurà per 2040 en zones on l’estrès hídric serà extremadament alt.

UNICEF ha presentat la iniciativa ‘Seguretat hídrica per a tots’ per mobilitzar recursos, aliances, mesures d’innovació i respostes globals destinats als llocs identificats com especialment sensibles i on la necessitat de serveis d’aigua, sanejament i higiene segurs, resistents i sostenibles és més gran i més urgent.

“Hem d’actuar ara tant per abordar la crisi de l’aigua com per evitar que s’agreugi”, ha insistit Fore. “Només podem aconseguir seguretat hídrica per a tots els nens mitjançant la innovació, la inversió i la col·laboració, i garantint que els serveis siguin sostenibles i resistents a les pertorbacions climàtiques”, ha afegit, assenyalant que “pels nostres fills i el nostre planeta, hem d’actuar”.

L’aigua en el context de la pandèmia

Per la seva banda, l’ONG World Vision ha posat de manifest que la pandèmia de Covid-19 ha renovat el “valor” de l’aigua com a “eina fonamental” per frenar els contagis causats per malalties infeccioses, alhora que ha ressaltat que aquesta situació ha evidenciat “encara més” la vulnerabilitat al contagi de les gairebé 850 milions de persones que no tenen accés ni tan sols a un subministrament bàsic d’aigua.

D’aquestes persones, 263 milions viuen a més de 30 minuts de la font d’aigua més propera i 159 milions segueixen bevent aigua superficial no tractada de rius i llacs.

“Per això, les infraestructures d’aigua i punts de rentatge són àrees prioritàries de treball de World Vision té com a objectiu fer de la rentada de mans una realitat en la lluita contra la Covid-19“, ha defensat el director de World Vision Espanya, Javier Ruiz, que ha sostingut que, des del començament de la pandèmia, l’organització ha posat el focus en aconseguir que rentar-se les mans sigui accessible per a moltes més persones.

L’ONG ha indicat que l’aigua en males condicions, la disponibilitat inadequada d’aigua per a la higiene i la manca d’accés al sanejament contribueixen en conjunt a aproximadament el 88 per cent de les morts per malalties diarreiques. Actualment, gairebé mil nens moren cada dia al món per malalties relacionades amb l’aigua.

Nou comentari