Millorar i recuperar els espais fluvials metropolitans. Aquest és un dels objectius de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i, per treballar en aquest àmbit, posen sobre la taula tres eixos: la recuperació ambiental, la millora paisatgística i fomentar l’ús social d’aquestes zones. En aquest sentit, s’han destinat 40 milions d’euros des del 2015 als espais fluvials a projectes i actuacions per treballar en aquests objectius i, des de l’organisme metropolità, posen en valor que durant aquests anys, s’ha aconseguit una millora ambiental i ha crescut l’afluència d’usuaris als rius Llobregat i Besòs. De fet, s’han registrat uns 3 milions de visites l’any a la zona del Llobregat, on podem trobar més de 1.200 espècies de fauna i més de 2.000 de flora.
El coordinador d’Infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, insisteix que treballen “perseguint” aquests tres objectius -el social, el paisatgístic i l’ambiental- i “vigilen” que totes les actuacions vagin en aquesta línia. Gullón remarca la importància que ha agafat en els últims anys, sobretot arran de la pandèmia, l’ús social d’aquestes zones. Més concretament, la Covid-19 i les seves conseqüències han provocat que “la gent hagi valorat l’ús social del riu Llobregat” i s’han adonat que és un lloc “on poden venir”. “Estem donant vida al riu”, assenyala el coordinador d’Infraestructures, i l’AMB vol seguir treballant per seguir “apropant el riu Llobregat a la població”. Aposten també, perquè la xifra de 3 milions de vistes l’any pugui créixer gràcies a les millores als espais fluvials metropolitans.
Una xarxa de camins al Llobregat
En els últims anys, l’espai fluvial metropolità s’ha anat omplint de vida i l’AMB referma el seu compromís perquè continuï sent així. En aquesta línia, s’han fet adaptacions de millora per tal que la gent que visita aquestes zones pugui passar, passejar i gaudir-les. S’ha facilitat el pas d’una banda a l’altra del riu amb guals inundables -dos al Llobregat i dos més al Besòs- perquè sigui un camí fàcil per als visitants. Una altra connexió que ha impulsat l’AMB és una passarel·la de vianants que s’ha construït a Barberà del Vallès.
Totes aquestes actuacions formen part del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans, el PSG, que arrenca el 2015 en forma de col·laboració entre l’AMB i els ajuntaments metropolitans per protegir mediambientalment els rius i dotar-los d’un valor social. Un objectiu principal és la de recuperar la connectivitat a escala local, metropolitana i territorial. Per fer-ho, destaquen tres tipus d’iniciatives per millorar l’accessibilitat en aquests entorns: les que recuperen la relació física entre la metròpoli amb el riu, les que restableixen la connectivitat longitudinal al llarg dels marges del riu i les que garanteixen que les dues ribes estiguin connectades.
Exemples de projectes que s’emmarquen en aquest programa són la creació d’una zona refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, i que permetrà que la flora i la fauna es pugui desenvolupar; o la recuperació socioambiental del riu Llobregat. A Barberà del Vallès, per exemple, s’ha construït una passarel·la penjant per a vianants que connecta les dues lleres del riu Ripoll i que completen l’anella verda d’aquest àmbit.
El programa també ha portat projectes de millora a altres espais oberts i naturals de zones de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Sant Climent de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, entre altres.
Tot plegat permet consolidar la infraestructura verda metropolitana amb un conjunt d’espais naturals interconnectats i que, actualment, ocupen més del 50% de la superfície de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del 2015, s’han destinat 40 milions d’euros al PSG, finançats majoritàriament per l’AMB i amb l’aportació d’ajuntaments dels municipis afectats. El projecte també compta amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans
- Soterrament de la línia aèria 110 KV entre les subestacions de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat i la de Cornellà de Llobregat
- Arranjament del Parc Fluvial del Besòs i l’avinguda de la Ribera a Montcada i Reixac
- Aprofitament de l’excedent d’aigües freàtiques al riu Besòs a Sant Adrià de Besòs
- Gual inundable al riu Llobregat, per a la connexió dels marges de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat amb Sant Vicenç dels Horts
- Passarel·la de vianants sobre la riera Comerç a Sant Feliu de Llobregat
- Integració de la riera de Can Figueres en la confluència amb el camí Ral i altres actuacions de connectivitat per a vianants a Begues
- Parc de la Costeta a Begues
- Adequació de l’entorn del pont Nelson Mandela, al marge dret del riu Llobregat al Prat de Llobregat
- Regulació de l’accés motoritzat al camí de serveis del riu Llobregat a Castellbisbal
- Arranjament del camí de Sant Jaume al seu pas pel Papiol
- Camí paral·lel a la línia d’alta velocitat, del marge dret del Llobregat
- Recuperació de l’entorn fluvial al terme municipal de Sant Andreu de la Barca
- Millora paisatgística a l’àmbit del pícnic del riu Llobregat a Sant Joan Despí
- Millora de l’àmbit fluvial del riu Sec i urbanització del carrer de la Clota sota l’AP-7 a Cerdanyola del Vallès
- Millora del camí del riu Llobregat a Molins de Rei
- Arranjament del tram baix de la riera d’en Font de Montgat
- Connexió per a vianants i recuperació de l’ecosistema fluvial al riu Ripoll a Ripollet
- Millora funcional i paisatgística dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra de Viladecans
- Parc de la Font del Rector a Sant Climent de Llobregat
- Passarel·la del Molí Vermell sobre el riu Ripoll a l’espai fluvial de Barberà del Vallès
- Recuperació socioambiental del marge dret del riu Llobregat a Pallejà
- Millora paisatgística i accés a l’àmbit fluvial del Llobregat a Santa Coloma de Cervelló
- Recuperació socioambiental del camí del riu Llobregat a Sant Vicenç dels Horts
- Millora paisatgística de l’àmbit fluvial del Llobregat a Sant Boi de Llobregat
- Pas fluvial sobre el riu Sec i arranjament dels accessos corresponents des del parc Masot i el camí del passatge de l’Ermita
- Refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet
- Ordenació del Camí de Bunyola al Prat de Llobregat
Uns treballs que es van començar a fer el 2015
Mireia Monràs, arquitecta d’Infraestructures de l’AMB, explica que quan es van començar amb les actuacions als espais fluvials de l’àrea metropolitana van trobar “un paisatge molt degradat, ple d’infraestructures”, algunes visibles, com les autopistes o autovies, i altres infraestructures subterrànies que “marginen i allunyen els espais fluvials de la ciutadania”. Per això, des de 2015 s’han dut a terme moltes intervencions, tenint en compte els factors social, paisatgístic i ambiental; i una de les coses per les quals s’ha apostat i que els ajuntaments han demanat, és “obrir els espais fluvials als municipis veïns”.
El riu Llobregat és un entorn natural amb un reclam social i més del 80% dels visitants són ciutadans dels municipis per on passa, segons enquestes recents, i s’hi apropen dos o tres cops per setmana. La gent aprofita la proximitat a aquest espai per fer exercici, caminar o passejar el cop. Això, el dota d’una percepció molt positiva i beneficiosa per al benestar i la salut de la població.
La connectivitat i la biodiversitat
L’AMB ha posat en marxa dos estudis per analitzar quin paper té el riu Llobregat amb la connectivitat ecològica (com la fauna es mou al territori) i la biodiversitat (quines espècies hi trobem). Els dos treballs es troben en fase de definició de les propostes d’actuacions que permetrien millorar la conservació i preservació dels valors del riu.
De la investigació sobre connectivitat, que vol saber quins espais connectors hi ha al Llobregat per poder reforçar-los, es conclou que la fauna té moltes dificultats per moure’s en aquest entorn, sobretot des del riu cap als espais naturals que l’envolten. L’estudi ha permès identificar fins a 192 passos que, adaptant-los correctament, permetrien a la fauna poder esquivar aquests obstacles lineals. De la xifra, el 69% ja es consideren funcionals i, amb diverses actuacions, els passos restants podrien ser-ho pròximament.
Les condicions del riu Llobregat al seu pas per la metròpolis de Barcelona permeten trobar-hi una elevada biodiversitat i, de fet, presenta espècies que només es poden trobar en aquesta zona. L’òrgan supramunicipal ha fet un primer recull de la biodiversitat, tot i que és difícil detallar-ne totes les espècies que hi ha. De l’estudi es pot destacar la identificació d’algunes espècies de papallones diürnes que feia anys que no es veien en aquest entorn i també es pot ratificar la presència de la llúdriga, tot i que no es pot confirmar la seva estabilització.
Un espai singular amb interès europeu
L’espai del Llobregat s’ha convertit en un exemple per Europa i ha format part de projectes finançats per la Unió Europea (UE). Avui dia, hi ha dos projectes en marxa.
D’una banda, el LIFE UrbanGreeningPlans, que finalitzarà el 2023, i compta amb la participació de cinc àrees metropolitanes i dues ONGs. L’objectiu és impulsar la renaturalització de les ciutats mitjançant el reforç de la biodiversitat i mitigant els efectes del canvi climàtic. La iniciativa, que forma part de l’Estratègia de biodiversitat 2030 de la UE, i proposa a les ciutats de més de 20.000 habitants que plantegin plans de renaturalització urbana, coneguts com a urban greening plans. L’AMB està analitzant social i ambientalment 16 solucions basades en la natura, les SBN, i definint 5 pilots que ajudin a avançar en l’ús social d’aquestes solucions. També treballa en la redacció de directrius per una planificació, disseny i gestió que reconegui les particularitats i múltiples beneficis de les SBN.
D’altra banda, el riu Llobregat forma part de l’internacional Projecte Clearing House, que té la intenció de conèixer en profunditats els arbres i els boscos que hi ha a l’àrea metropolitana. Això, permetrà millorar la seva gestió i potenciar-ne la presència a les metròpolis i fomentar els beneficis que suposen per al territori i per a la salut de les persones. L’AMB s’ha centrat a estudiar la vall baixa del riu Llobregat per posar al centre de la planificació territorial la infraestructura verda. Aquest projecte està liderat per l’organització internacional European Forest Institute (EFI) i el formen 26 socis que es reparteixen en una desena de ciutats i àrees metropolitanes europees i xineses.
