La manera com els humans tractem el planeta està veient-se reflectit en la manera com evolucionen les plantes i els animals. Una base de dades anomenada ‘Proceed’, que va ser presentada fa poc en un article publicat a la revista ‘Molecular Ecology’, mostra com els éssers vius de la Terra s’estan adaptant ràpidament a un món cada cop més càlid i més contaminat.
Les llavors d’aquest treball es van plantar fa dècades. Si la idea de l’evolució tal com la va presentar el naturalista Charles Darwin al segle XIX és que és un procés lent, impossible de veure en la vida d’una persona, d’ençà dels anys setanta s’ha anat veient que podia estar equivocat.
Un dels primers indrets on es va observar va ser a Anglaterra, on les arnes de les zones industrials es van tornar més fosques per camuflar-se millor en un entorn ple de sutge. Aquest, però, només va ser el primer cas: els pardals també han canviat de mida i de color amb el clima i fins i tot algunes herbes que creixen a prop de línies elèctriques han desenvolupat tolerància al zinc que cobreix els pilars i que els podria enverinar.
Els biòlegs Andrew Hendry i Michael Kinnison van ser els primers a començar a unir totes aquestes dades disperses, i ara han actualitzat la informació disponible amb uns 5.000 exemples d’arreu del món, que mostren com de ràpid i amb quin abast estan canviant els animals i les plantes i com, en gran mesura, és a causa dels humans.
En general, les espècies animals s’estan fent petites, una tendència que va en contra el que acostuma a passar en circumstàncies normals però que, segurament a causa de l’impacte humà, està funcionant al revés. Es pensa que la raó és la caça i la pesca: si es retiren els animals més grans, només aconsegueixen reproduir-se els supervivents, és a dir, els més petits. El clima, però, també hi té a veure, ja que amb una temperatura més alta cal tenir menys superfície corporal per retenir-ne prou com per viure.
Això, de retruc, també impacta als humans, ja que les captures, en el cas, per exemple, dels peixos, són cada cop més petits. També ponen menys ous, fent que es redueixin les seves poblacions i, a més, també fan decréixer la disponibilitat d’aliment disponible pel seus depredadors, afectant tota la cadena alimentària.
Un dels casos més espectaculars i recents és el dels elefants: un estudi va concoure que la quantitat d’elefants femella nascuts sense ullals havia crescut més d’un 50 percent en pocs anys en una zona de Moçambic afectada per la guerra i el tràfic d’ivori. Això, a més, té efectes en els serveis ecosistèmics que proveeixen, com per exemple a l’hora de trencar el sòl.
En tots els casos, els canvis en els animals i les plantes són proporcionals a l’activitat humana de la zona on viuen. De fet, la contaminació, en general, és un component molt més gran que el canvi climàtic, tot i que sembli la preocupació principal. Tot i això, que s’estiguin produint canvis tan ràpidament també vol dir que el planeta s’està adaptant al que li estem fent. És possible que algunes espècies desapareguin o canviin, però altres sobreviuran i estaran molt més preparades pel món que estem creant del que, segurament, hi estem nosaltres mateixos.
