Un equip d’investigadors dels Estats Units i el Canadà ha trobat el vestigi d’un gos domèstic més antic que s’ha localitzat mai al continent americà. La troballa, publicada a ‘Quaternary Science Reviews’, s’ha fet en una cova de roca calcària a l’illa de Huxley, al nord de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Els primers a investigar el sistema de coves van ser una barreja d’arqueòlegs i voluntaris, que miraven de trobar restes d’animals per tal de reconstruir com havia estat i com havia evolucionat aquell ecosistema. D’això, però, ja fa més de vint anys. Després de trobar una punta de llança de pedra, es van començar les excavacions a tres coves. D’allà és d’on, a més d’eines i altres restes d’animals, n’ha aparegut una dent de gos domèstic de fa més de 10.000 anys.
La identificació de l’espècie i la seva antiguitat es va fer gràcies a l’ADN i a la prova del carboni. L’edat d’aquesta dent de gos, uns 13.100 anys, també ha servit per endarrerir 2.000 anys la primera presència de persones a l’illa. Un descobriment, doncs, que té una doble vessant.
Pel que fa als gossos, el més antic que s’ha trobat mai, a Sibèria, té uns 18.000 anys d’antiguitat. Saber que 5.000 anys més tard –com a mínim– ja n’hi havia a Amèrica és un descobriment important. Al cap i a la fi, també ens parla de l’època en què l’estret de Bering encara es podia travessar a través d’un pont de gel que, finalment, va quedar cobert pel mar i va desaparèixer fa aproximadament 11.000 anys.
Les coves de l’illa de Huxley, i de l’arxipèlag de què forma part, són d’una importància molt especial pels pobles indígenes de la regió. Al cap i a la fi, és més que probable que les restes d’eines i de persones que s’hi han trobat pertanyin als seus avantpassats. Per tant, tots els descobriments que s’hi fan són una porta oberta, directament, al seu passat i als orígens de les seves tribus.
