Els vaixells enfonsats són colonitzats ràpidament per tot tipus de vida marina. Un de concret, però, que duu 2.200 anys, ha esdevingut tota una màquina del temps dels ecosistemes mediterranis. Un naufragi de la Primera Guerra Púnica amb un gran valor històric i científic que ha estat estudiat per científics italians, que han publicat els seus resultats a ‘Frontiers in Marine Science’.
Al vaixell s’hi han trobat més de cent espècies diferents només d’animals però, a més, se n’ha pogut estudiar l’evolució durant més de 2.000 anys. L’ariet de proa, en concret, és una peça especialment interessant. El buc, batejat “Egadi 13”, es va enfonsar durant la batalla d’Egusa entre les flotes de les repúbliques romana i cartaginesa, que duien 23 anys en guerra pel control de Sicília i del comerç al Mediterrani.
La batalla va posar fi a la guerra amb victòria dels romans, que van aconseguir l’illa i el pagament de reparacions de guerra per part dels cartaginesos. Des de 2010, a les aigües on van tenir lloc els combats s’han recuperats molts objectes, entre els quals els ariets de bronze d’onze vaixells, a més de cascs i àmfores. En aquest en concret, s’hi van trobar més de cent espècies animals que l’havien convertit en la seva llar.
Això, però, no és el més important. Durant els 2.200 anys que ha passat al fons del mar, l’ariet ha atrapat estructures i fragments de les espècies que hi han viscut i que van ser arrossegades pels corrents, mostrant el dinamisme de la colonització biològica i un registre històric de primer ordre de la biodiversitat marina. Els primers a viure-hi van ser alguns bivalves, poliquets i briozous, que es van enganxar directament a la superfície del naufragi. Posteriorment altres espècies van crear ponts entre aquestes comunitats i, finalment, altres animals van començar a viure entre els forats d’aquestes estructures. L’ordre, però, no està totalment clar.
En total, el treball ha aconseguit identificar 114 espècies diferents d’invertebrats, dels quals 33 són gastròpodes, 25 col·lucs bivalves, 33 són cucs poliquets i 23 briozous, una proporció força semblant a la del seu entorn, demostrant que el naufragi havia estat integrat perfectament al fons marí de la zona.
