Una de les maneres com es podria posar remei al gran problema global dels plàstics podria ser, sorprenentment, convertir-lo en sabó per a rentar-nos les mans. En un article publicat fa poc a la revista ‘Science’, un equip d’investigadors de l’Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia (Virginia Tech), als Estats Units, proposa una nova manera de reciclar aquests residus per tal de convertir-los en materials amb valor afegit.
Es recicla poc plàstic i el procés és poc rendible
La majoria del plàstic que s’ha produït a la història ha acabat sent llençat a abocadors o bé contaminant els boscos, els rius, els llacs i els mars del món. De fet, es calcula que la quantitat que ha estat reciclat és només un 10% i, a més, sovint acaba convertint-se en materials de baixa qualitat, que tenen poques aplicacions comercials i que fan que el procés resulti molt car pel benefici que s’obté en vendre’l.
És per això que trobar maneres de reciclar els plàstics de manera que se n’obtinguin materials de més qualitat que facilitin rendibilitzar el cost de l’operació és tan important i hi ha tants investigadors que s’hi dediquen. En el cas de l’equip de Virginia Tech responsable d’aquest estudi, han dissenyat un mètode per convertir plàstics en surfactants, un dels elements més importants de productes com les pastilles de sabó però també els detergents, els lubricants o la cera per a esquís.
Un mètode prometedor
El fet és que tant els surfactants com els dos tipus de plàstic més emprats, el polietilè (PE) i el polipropilè (PP) estan fets de cadenes d’àtoms de carboni. La diferència és que en el primer cas aquestes cadenes són molt més curtes i estan cobertes de grups d’àtoms que atreuen l’aigua. Convertir les unes en les altres, doncs, és tècnicament possible si es troba la manera de fer-ho.
La proposta dels investigadors consisteix en un reactor dissenyat especialment per a aquest fi que escalfa i condensa el plàstic fins a convertir-lo en una cera amb cadenes curtes de carboni. Cobrint aquesta cera d’àtoms d’oxigen i tractant-la amb una solució alcalina, el procediment acaba amb l’obtenció de sulfactant que, tractat amb una mica de tint i d’aromes, esdevé sabó de mans.
Escalar el procés per poder-lo comercialitzar
Hi ha, doncs, una nova manera com es podria reciclar una part important del plàstic que hem generat i que suposa un problema tan gran. No arribarà als mercats de manera immediata, és clar: de moment, el procés només permet crear surfactant en petites quantitats. No obstant això, si els investigadors aconsegueixen escalar el procés i aconseguir inversors de la indústria, d’aquí a pocs anys podríem veure com aquesta idea es converteix en una realitat tangible.
