Segons afirmen les Nacions Unides, els plàstics són el 90% dels elements contaminants que hi ha als nostres oceans i, tot i això, hi ha molt poques alternatives que tinguin unes característiques semblants i que siguin respectuoses amb el medi ambient. És per això, per exemple, que les polítiques de la Unió Europea s’han anat dirigint a una reducció cada cop més gran del seu ús, perquè fins ara no s’ha trobat cap material que el pogués substituïr en unes condicions acceptables en un marc de conservació del planeta i dels éssers que hi viuen.
Una de les solucions que s’han proposat pel què fa a un canvi de materials és l’ús de bioplàstics, que fan servir productes diferents del petroli com a base i molts dels quals, però no tots, es degraden millor i més ràpidament que els plàstics tradicionals. Tot i això, la seva producció també té un cos mediambiental molt alt, ja que necessiten més i més sòl per cultivar les plantes amb què es fabriquen i, és clar, aigua dolça per a fer-les créixer.
És precisament d’Israel, un dels països amb més experiència en trobar solucions a l’escassedat de terra i aigua, on s’ha descrit un nou procés a través del qual es podrien fer polímers de bioplàstic sense necessitar ni sòl ni aigua dolça. Aquests nous polímers, que es farien a partir de microorganismes que s’alimenten d’algues, no només serien més sostenibles pel que fa a la seva producció sinó que, a més, serien biodegradables, no produirien cap residu tòxic i es podrien reciclar com a matèria orgànica sense cap problema. La investigació que ha donat aquests resultats, desenvolupada a la Universitat de Tel Aviv, ha estat publicada a la revista ‘Bioresource Technology’.
Els científics van emprar uns microorganismes que s’alimenten d’algues marines per produir un polímer de bioplàstic anomenat polihidroalcanoat (PHA, en anglès). La matèria primera, doncs, és una alga marina multicel·lular que es cultiva al mar i que serveix com a menjar d’uns organismes unicel·lulars que poden viure en aigua molt salada i que produeixen un polímer que pot servir per fabricar un bioplàstic que, actualment, ja està sent fabricat, però amb processos que requereixen camps de cultiu i aigua dolça.
Amb aquest nou mètode, països com Israel, la Xina o l’Índia, que tenen problemes d’escassedat de recursos hídrics, podrien abandonar el plastic basat en el petroli i començar a produir-ne de sostenibles.
