Un equip de científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, a Suïssa, ha anunciat en un article publicat a ‘Nature Chemistry’ que ha aconseguit crear un plastic semblant al politereftalat d’etilè (PET) de manera senzilla i amb les parts no-comestibles de les plantes. El material és dur, resistent a la calor, impedeix el pas de l’oxigen i, a més, es pot reciclar químicament i és biodegradable, convertint-se en sucres si se l’exposa a l’entorn.
Un problema de gran abast
Així, aquest plàstic podria ser un candidat molt prometedor pels envoltoris del menjar en un moment on és imprescindible trobar alternatives als combustibles fòssils i on l’acumulació de plàstics s’ha convertit en un problema de primer ordre arreu del món. Un camp on la creació de polímers biodegradables o reciclables a partir del que es coneix com a “biomassa lignocel·lulosica” podria aportar una solució.
Si els plàstics tradicionals es continuen fent servir, però, és perquè aquesta conversió no és senzilla. Els costos, la resistència a la calor i la mecànica, la compatibilitat, la processibilitat… són impediments que, si més no fins ara, havien fet impossible trobar un substitut als hidrocarburs.
Una solució molt esperada
Ara, però, aquest nou material podria ser la solució que feia tant de temps que s’esperava: un plàstic derivat de la biomassa, amb característiques semblants a un dels plàstics més emprats i que, a més, és enormement més sostenible i respectuós amb el medi ambient. El secret és “cuinar” fusta o altres producte vegetals no-comestibles, com els residus de l’agricultura, amb químics barats, aconseguint un precursor del plàstic de manera ràpida i fàcil.
La tècnica es basa en un descobriment fet pel mateix equip de científics el 2016, que van aconseguir estabilitzar algunes parts del material de les plantes i que no es destruissin en el moment d’extreure’ls. Amb aquest mateix mètode però aplicat a una altra funció, els investigadors van poder crear un nou químic d’origen biològic que serveix com a precursor dels plàstics. D’aquesta manera, fins el 25% del pes dels residus de l’agricultura es podrien convertir en plàstic.
Múltiples aplicacions
Les seves propietats, tot i que semblen ideals pels envasos d’aliments, també podrien tenir altres aplicacions, de la creació de fibres tèxtils a medicines i fins tot l’electrònica. De fet, durant els experiments, els científics ja han creat film per envasar, fibres que es podrien fer servir per a roba i, fins i tot, filaments que podrien ser emprats per impressores 3D. Tota una revolució que, de cop, podria ser més a prop que mai.
