Un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Barcelona (UB) proposen un tractament per combatre l’obesitat i la diabetis amb l’ús de teràpia genètica. En un article publicat a ‘Metabolic Engineering’, els científics, liderats per la professora Laura Herrero, expliquen en què consisteix l’estratègia que han dissenyat, basada en la implantació de cèl·lules manipulades per tal de tractar aquestes malalties.
Un problema global
Tant l’obesitat com altres tipus de malalties metabòliques associades són un problema de salut i social cada cop més estès arreu del món, com indiquen les darreres dades. És per això que la recerca de teràpies és tan important i que s’estan investigant noves vies per combatre-les. En el cas de la teràpia cel·lular, és un procés mitjançant el qual s’introdueixen cèl·lules noves en un teixit per tal que combatin una malaltia.
A dia d’avui, el focus principal d’aquesta estratègia és el tractament de malalties hereditàries o degeneratives, ja sigui en combinació o no amb la teràpia genètica. En aquest cas concret, però, es tracta del primer cop que s’aplica la teràpia genètica ex vivo per generar i implantar cèl·lules que expressen la proteïna CPT1AM, un enzim que té un paper importantíssim en moltes malalties metabòliques, com ara l’obesitat.
La teràpia cel·lular i genètica amb teixits adiposos
Els teixits adiposos són un element central en la regulació de l’energia del cos, i és per això que les cèl·lules mare que se’n deriven desperten un gran interès en el camp de la teràpia cel·lular. En poder-les transformar fora de l’organisme, a més, el seu ús és més senzill i permet controlar millor les cèl·lules alterades.
Els investigadors van implantar subcutàniament als ratolins cèl·lules mare derivades del teixit adipós i diferenciades en adipòcits per tal que expresessin la forma activa de la proteïna CPT1AM, un enzim dels mitocondris que té un paper central en l’oxidació dels lípids i que es relaciona amb les malalties metabòliques i que, en aquesta forma activa, pot cremar l’excés de greix i millorar el fenotip obès metabòlic.
Els bons resultats auguren una futur aplicació en humans
Gràcies a això, en aquests ratolins obesos, es va poder reduir el seu pes, el fetge gras, el colesterol i els nivells de glucosa, mostrant clarament com aquesta teràpia, si més no en aquests animals, ajuda a reduir l’obesitat i la intolerància a la glucosa. El proper pas, és clar, seria fer servir els resultats d’aquest estudi preclínic per dissenyar una estratègia semblant que, en el futur, pugui ser aplicada als humans. Per fer-ho, caldria optimitzar els processos, la qualitat i la viabilitat de les cèl·lules mare i reduir les infeccions durant el procés. El camí, però, ja és obert.
