La pandèmia de Covid-19 ha estat, sens dubte, una catàstrofe a nivell mundial, però també ha permès fer tota una sèrie de descobriments mèdics que van molt més enllà de la malaltia en sí i que, en el futur, podrien ajudar desenes de milions de persones amb problemes molt diversos, especialment si són autoimmunes.
Dario Ghersi, professor associat d’Informàtica Biomèdica de la Universitat de Nebraska – Omaha (Estats Units), ha publicat un article a ‘The Conversation’ on es centra en aquest darrer punt, que troba “especialment emocionant”. El nostre sistema immunològic és “l’arma més poderosa” que tenim contra les infeccions, és clar, però a vegades es gira contra nosaltres mateixo produint malalties que van de l’artritis reumatoide al lupus o l’esclerosi múltiple.
Les seves causes encara són un misteri i saber-les és essencial per desenvolupar teràpies que ajudin a curar-les. La Covid, precisament, podria haver-hi ajudat perquè les investigacions sobre la malaltia han donat molta informació nova en aquest camp.
Agafem, per exemple, els interferons, unes proteïnes importantíssimes a les primeres fases d’una infecció. Les cèl·lules immunològiques les produeixen perquè interfereixin en la replicació dels patògens, però no sempre ho fan. En el cas de la Covid, per exemple, en alguns pacients els interferons de Tipus 1 reaccionaven molt poc i, fins i tot, algunes persones desenvolupaven anticossos contra ells, eliminant la primera línia de defensa del cos davant la infecció pel SARS-CoV-2.
No és la primera vegada que s’observava una cosa així, ja que a principis dels 80 fins i tot es va detectar que els anticossos podien desactivar el interferons en pacients en lupus. Aquest cas, justament, és el que podria explicar alguns dels casos més greus de Covid. Alguns altres, però, s’expliquen pel contrari: la defensa dels interferons és tan potent que, combatent el virus, fins i tot causen danys als òrgans. Això, diu Ghersi, apunta que els interferons de Tipus I són “una espasa de doble tall de tot o res”.
Els símptomes semblants als de malalties autoimmunes en pacients de Covid, de fet, han estat observats des del principi de la pandèmia: inflamació dels vasos sanguinis, erupcions, danys als òrgans… Alguns pacients, de fet, han sortit de la Covid patint malalties autoimmunes, com ara la diabetis de tipus 1, el lupus o l’artitis psoriàtica.
Alguns immunòlegs pensen que l’explicació és que el virus de la Covid-19 fa que el cos s’ataqui a ell mateix amb anticossos, cosa que també explicaria per què algunes persones infectades han patit, després, malalties autoimmunes. No és la primera vegada que es proposa una relació d’aquest tipus: el 2019, un estudi en pacients amb diabetis de tipus 1 també va identificar diversos virus gastrointestinals.
La Covid, però, ha donat moltíssims més casos d’estudi i una situació que ha obligat a estudiar a fons tots els aspectes de la malaltia, i hi ha diverses teories sobre aquesta autoimmunitat que genera. La primera és que fa que les cèl·lules immunes es tornin hiperactives. Una anàlisi, explica l’article, va identificar una part del virus com molt semblant a una part d’un estreptococ perillós, cosa que podria provocar una reacció extrema del cos. Altres parts semblen proteïnes humanes, i si el cos les identifica podria acabar atacant-les, provocant coàguls o danys a alguns òrgans, com ha passat amb la Covid.
Fins i tot la “Covid persistent”, afirma l’article, té símptomes que s’assemblen molt a l’encefalomielitis miàlgica o síndrome de fatiga crònica, una malaltia que es pensa que podria ser autoimmune. Així doncs, la Covid ha obert moltes portes que duen a molts camins que caldrà recórrer i estudiar, per veure quina relació es pot establir entre les malalties autoimmunes i algunes infeccions virals. Els resultats, gràcies, també, a les dades recollides durant la pandèmia, podrien ser espectaculars.
