Una nova teràpia presentada fa poc en un article a la revista ‘Nature Medicine’ podria tornar la mobilitat, o part d’ella, a persones que han quedat paralitzades després de patir un ictus. Tal com expliquen els seus creadors, un implant col·locat quirúrgicament i que estimula la medul·la amb electricitat ha estat provat amb èxit en dos pacients. Una tècnica semblant a l’emprada en pacients amb lesions de la medul·la i que podria donar esperança a les persones que han quedat paralitzades a causa d’accidents vasculars.
Una causa de paràlisi molt més comuna del que pensem
Els ictus tenen lloc quan s’atura el flux de sang a alguna part del cervell, i causen problemes a curt o a llarg termini amb el moviment, la parla i la visió. De fet, els ictus són una de les principals causes de paràlisi i de problemes motors, i per bé que la fisioteràpia pot ajudar molt en aquest aspecte, no hi ha cap tractament que pugui tornar als pacients la totalitat de la mobilitat perduda. La causa d’aquesta paràlisi és que, a causa de l’ictus, la connexió entre el cervell i la medul·la espinal pateix danys, de manera que el cervell envia les ordre per moure els músculs però no es transmeten correctament.
Una millora enorme en la mobilitat
Així doncs, aprofitant tècniques que ja existeixen per injectar anestèsics a la medul·la, els investigadors van crear un aparell elèctric que es pot col·locar allà mateix per estimular els nervis. Alineant els elèctrodes amb els nervis sensorials, es pot millorar l’activació dels músculs mitjançant l’amplificació dels senyals del cervell, retornant el control del seu cos als pacients.
Els dos pacients amb què es va provar aquesta teràpia van millorar la seva mobilitat, sent capaços de dibuixar una espiral, obrir un baldó… Se’ls va sotmetre a sessions d’estimulació elèctrica continuada durant quatre hores al dia, cinc dies a la setmana, al llarg d’un mes, i les millores van persistir fins a quatre setmanes després d’aturar el tractament. És per això que els investigadors creuen que, si el tractament es combinés amb entrenament físic intens, els resultats podrien ser encara millors.
Per bé que el tractament podria no funcionar amb pacients que tenen problemes severs de mobilitat, sí que podria ser una eina enormement útil per dur al màxim la recuperació dels pacients amb paràlisis menys greus, especialment en combinació amb altres teràpies.
