Dos equips d’investigadors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, a Suïssa, han presentat un projecte que sembla de ciència-ficció: un programa d’aprenentatge automàtic que es pot connectar al cervell humà i fer de pont per controlar un robot. Pensat per a pacients tetraplègics, el programa rep les senyals elèctriques del cervell i ajusta els moviments del robot.
Durant anys, científics de tot el món han mirat de trobar maneres perquè les persones amb diversos tipus de paràlisi, especialment les tetraplègiques, puguin ser el màxim d’autosuficients possibles. Una tasca, és clar, d’allò més complicada. Una de les opcions són les màquines, és clar, però per fer segons quins moviments delicats no n’hi ha prou amb poder empènyer un joystick.
És per això que els robots són una opció molt estudiada. En el cas d’aquests dos equips d’investigadors, i tal com expliquen en un article a ‘Communications Biology’, han desenvolupat un programa d’ordinador que és capaç de controlar el robot traduïnt les senyals que emet el cervell del pacient, sense cap altra interfície sonora ni tàctil. Només pensant, el robot es mou.
L’algorisme s’ha desenvolupat perquè ajusti els moviments basant-se només en els pensaments del pacient. Connectat a un casc amb elèctrodes que fa electroencefalogrames del pacient. La manera d’entrenar aquest programa és a base de pràctica. Si el pacient mira el robot, pensa en el moviment i el fa malament, el seu cervell emetrà una senyal d’error clara. D’aquesta manera el programa pot aprendre a interpretar correctament les senyals, amb el mètode de prova i error.
El procés, però, és força ràpid. De fet, la detecció del “senyal d’error” va ser el repte més gran a què es van enfrontar els investigadors. Ara que han aconseguit que funcioni fins a cert punt, esperen poder desenvolupar el sistema fins que l’algorisme pugui controlar una cadira de rodes per sí sol. Això, però, comportarà una sèrie de problemes nous, com el fet que pacient i robot s’estiguin movent a la vegada. Tot i això, els avenços fets fins ara ja són, per sí mateixos, molt importants.
