Els resultats d’una nova investigació han apropat la medicina a aconseguir fer servir virus per combatre infeccions per bacteris. Dut a terme per científics de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra, aquest avenç fa una passa més per reduir l’ús d’antibiòtics i, per tant, l’amenaça que suposa la resistència que hi estan desenvolupant alguns patògens.
La resistència als antibiòtics és un dels problemes de salut més importants del nostre temps. En ser més difícils de tractar, algunes malalties causen més morts i també disparen enormement la despesa sanitària. Una de les línies d’investigació per posar-hi remei és la teràpia amb fags, és a dir l’ús de virus en combinació amb antibiòtics per curar més ràpidament les infeccions i eliminar els bacteris completament de manera que no desenvolupin resistència ni als medicaments ni també als fags.
D’això s’ocupa precisament aquest estudi, publicat a la revista ‘Cell Host & Microbe’ i que s’ha centrat en el bacteri Pseudomonas aeruginosa, que causa malalties especialment en persones immunodeprimides o amb fibrosi quística. Després d’exposar-lo a vuit antibiòtics diferents, han identificat diversos mecanismes pels quals aquest organisme desenvolupa resistència als fags i que n’afecten la virulència.
Com és força sabut, els virus fan servir molècules de la superfície de les cèl·lules per infectar-les, i amb els bacteris fan el mateix. Aquests, de la mateixa manera que en les respostes immunes humanes, tenen un sistema de defensa. Quan el virus infecta la bactèria, és eliminat, i el sistema CRISPR aprèn a reconèixer i atacar el virus en el futur. A diferència dels humans, però, els bacteris també poden canviar la seva superfície cel·lular per protegir-se de la infecció, perdent el receptor a què els virus s’ancoren. Quan passa això, però, els bacteris es tornen menys virulents.
D’entre els vuits antibiòtics provats a l’estudi, quatre van causar un gran augment en la immunitat dels bacteris. Són els anomenats bacteriostàtics, que no maten els patògens sinó que n’alenteixen el creixement cel·lular. Així, fent servir fags i antibiòtics alhora, els investigadors van veure que es podia manipular el desenvolupament de resistències i augmentar l’efectivitat dels tractaments.
Així s’eliminaria un dels principals problemes dels tractaments amb fags, que els bacteris s’hi tornin resistents. Alentint la replicació a l’interior de la cèl·lula, el sistema immunològic dels bacteris té més temps per desenvolupar immunitat. Per tant, la velocitat de replicació dels virus és un factor clau en l’ús d’aquestes teràpies. Un nou descobriment que ens apropa a la implantació a gran escala d’una de les grans esperances mèdiques del nostre temps.
