Els infants desenvolupen el pensament lògic natural abans d’aprendre a parlar. Segons un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra i que ha estat publicat a ‘Current Biology’, comencen a aplicar-lo a partir dels 19 mesos per tal d’enfrontar-se a les incerteses del món. Així doncs, és una capacitat que es manifesta des d’edats molt primerenques i que no depèn dels coneixements lingüístics.
Estudiant un punt molt debatut entre els científics
L’estudi se centra en una qüestió que encara es debat entre els neurocientífics: si els infants que encara no han après a parlar són capaços de raonar lògicament. En aquesta recerca pionera es demostra que és així i a més també s’explica com es desenvolupa, que és principalment a través de l’estratègia d’exclusió per eliminació. Davant d’una realitat desconeguda, els petits tracten d’analitzar-ne i extreure’n conclusions, descartant les opcions que, d’acord amb el seu nivell de coneixement, consideren que no són possibles.
El treball aprofundeix en la importància de dues estratègies dels infants per enfrontar-se a les incerteses, l’associació i l’exclusió. La primera implica que els petits, en escoltar una paraula nova que pot referir-se a dos objectes desconeguts que tenen al davant, associen el terme a cadascun d’ells. Després, l’associen a l’objecte amb els encaixa millor la denominació. L’exclusió, per la seva banda, explica com a partir d’un raonament lògic per eliminació d’alternatives, un infant pot aprendre una nova paraula. Davant de la mateixa situació, si coneix el nom de l’objecte A, associarà la nova paraula a l’objecte B. Una estratègia que, pel que sembla, és la predominant.
Dos experiments per arribar a conclusions clares
Tot plegat s’ha estudiat amb dos experiments diferents. Al primer hi participaven 61 nens i nenes de 19 mesos –26 monolingües i 35 bilingües–. Se’ls mostraven dos objectes que, a través de proves diferents, havien de relacionar amb alguna de les paraules que escoltaven. A la primera prova coneixien tots dos objectes i, a la segona, només en coneixien un. En escoltar la paraula coneguda, assenyalaven l’objecte correcte i, en la segona, havien de determinar que la paraula desconeguda corresponia a l’objecte que també desconeixien.
Al segon, experiment, la mostra l’han format 33 participants d’aquesta mateixa edat (19 monolingües i 14 bilingües). Es van fer servir dos objectes i ésers animats, cadascun d’ells associats a un so. Després, es cobrien els dos objectes de manera que l’infant no es veia i un d’ells es ficava en una copa. En descobrir-los, el nen només veia un dels objectes i havia d’esbrinar, per eliminació, quin hi havia a la copa. A una prova posterior, amb els objectes coberts i sense variar-ne la posició, el nen sentia el so associat a un d’ells i s’analitzava si dirigia la mirada a l’objecte correcte.
En totes aquestes proves es van avaluar els patrons de moviment de la mirada. En un raonament per exclusió, per exemple, dirigeixen la mirada a l’objecte A i, si descarten que el terme escoltat s’hi refereixi, la dirigeixen cal a l’objecte B. És el que es coneix com a estratègia de doble revisió.
No s’han trobat diferències entre monolingües i bilingües
L’autora principal de l’estudi, Kinga Anna Bohus, resumeix les conclusions de l’estudi explicant que s’ha analitzat “la presència del concepte de disjunció lògica en lactants de 19 mesos”, una “tasca de mapatge de paraules referents” en què tant els infants bilingües com els monolingües mostren “un patró d’inspecció oculomotora” que s’havia identificat anteriorment com a “segell distintiu del raonament disjuntiu en adults i nens”.
Així doncs, els resultats de la recerca no mostren diferències rellevants entre el raonament lògic dels infants monolingües i els bilingües, cosa que constata que no depèn dels coneixements lingüístics que tinguin. Així, aquest pensament lògic natural podria ser present abans dels 19 mesos, per bé que no hi ha prou proves científiques per demostrar-ho.
