Un equip d’investigadors de l’Institut Karolinska, a Suècia, ha arribat a la conclusió que els videojocs tenen la capacitat d’augmentar la intel·ligència dels infants. En un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’, expliquen com han comparat els hàbits relacionats amb les pantalles –videojocs, televisió i xarxes socials– amb les seves habilitats cognitives, observant que els qui passen més temps jugant que la mitjana també desenvolupen més la seva intel·ligència.

Un debat molt antic

L’estudi és fruit de la curiositat –i la preocupació– pel fet que els nens i nenes cada vegada passen més temps davant de pantalles. Els efectes que pugui tenir en la seva salut, especialment en el seu desenvolupament cognitiu, són motiu de debat, i és per això que aquests investigadors volien establir relacions entre aquests hàbits i el desenvolupament de la intel·ligència.

Dues persones jugant a un videojoc de futbol | Pxfuel
Dues persones jugant a un videojoc de futbol | Pxfuel

Un estudi ampli

El treball va comptar amb la participació de més de 9.000 nens i nenes d’entre 9 i 10 anys. Primer de tot, se’ls van fer una sèrie de tests psicològics per conèixer-ne les habilitats cognitives generals. Després, es va preguntar tant a ells com als seus pares quant de temps passaven mirant la televisió o vídeos, quant de temps jugant a videojocs i quant de temps a les xarxes socials. Al cap de dos anys, es van repetir les proves a 5.000 d’aquests infants, per veure com havien variat els resultats i de manera individual. Per evitar biaixos, també van controlar tant la presència de diferències genètiques com les que poguessin tenir a veure amb el nivell socioeconòmic i cultural dels pares.

De mitjana, els infants passaven 2,5 hores al dia mirant la televisió, mitja hora a les xarxes socials i 1 hora jugant a videojocs. Segons els resultats, però, els qui jugaven més que la mitjana van desenvolupar la seva intel·ligència uns 2,5 punts de quocient intel·lectual més que la mitjana. Pel que fa a la televisió i a les xarxes socials, en canvi, no es va detectar cap efecte, ni positiu ni negatiu.

Un infant jugant  | Pixabay
Un infant jugant | Pixabay

Resultats força clars

Aquests resultats, a més de refutar molts mites sobre els efectes de les pantalles en el desenvolupament, també donen suport als estudis que afirmen que la intel·ligència no és una constant sinó una qualitat que pot ser influenciada per factors ambientals. Ara, doncs, els investigadors volen estudiar els efectes d’altres d’aquests factors i, també, veure com afecten aquests canvis cognitius en el desenvolupament del cervell.

Més notícies
El descobriment del fonament cerebral del comportament competitiu i social dels ratolins pot tenir implicacions importants en els humans | Aidan Meyer / Stocksnap

Identifiquen les neurones de la competitivitat i el comportament social

Això no només servirà per entendre les interaccions humanes sinó també per estudiar problemes neurocognitius com l'autisme o l'esquizofrènia
:  - Mobile
Una persona treballant a l'ordinador  | Europa Press

L’ordinador ha mort?

La pandèmia el "ressuscita" i relega les tauletes i els mòbils a un ús extralaboral
:  - Mobile
Mario Kart

El Mario Kart ens pot ensenyar a reduir la pobresa i millorar la sostenibilitat

Un expert ambientalista afirma que el videojoc conté lliçons importants per desenvolupar programes econòmics i socials que ajudin les regions en desenvolupament del planeta
:  - Mobile
Pau Gallardo i Clàudia Gallego mostren la plataforma d'eWith | ACN

Creen una empresa per millorar el rendiment i la salut dels jugadors de videojocs

Incidiran en aspectes com l'alimentació i l'activitat física a través d'entrenadors personals
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix