L’ús que fem els humans de la vista per orientar-nos i moure’ns caminant fa servir una regió única del còrtex cerebral, concretament del lòbul occipital. En un article publicat a la revista ‘Cerebral Cortex’, un equip d’investigadors descriu aquest descobriment sorprenent i mostra que, per exemple, no fem servir aquesta regió del cervell quan ens arrosseguem per terra.
Aquest descobriment podria ajudar a comprendre el desenvolupament dels infants quan aprenen a interactuar i moure’s pel seu entorn físic. Fer-ho, ja sigui en una habitació o orientant-se en una ciutat, requereix que el cervell processi diversos tipus d’informació. Cadascun d’ells és responsabilitat d’una regió del còrtex cerebral, per bé que totes elles treballen plegades per ajudar-nos. Perdre les funcions de qualsevol d’aquestes regions, de fet, pot afectar en la orientació espacial.
Tipus de navegació diferents
Es considera que, quan ens movem per l’entorn, s’activen dues zones principals de còrtex: el lòbul occipital (OPA) i el complex retrosplenial (RSC). Podria ser, però, que cadascuna d’aquestes regions ajudés a un tipus diferents de navegació. En el cas de l’OPA, donaria suport a la navegació basada en la vista, esquivar obstacles, per exemple. En canvi, la RSC ajuda a la navegació basada en mapes, és a dir, quan volem anar a un lloc llunyà.
No obstant això, fins ara aquesta teoria havia estat controvertida perquè, en el cas de l’OPA, sembla que no dóna suport a la navegació espacial basada en la vista fins aproximadament els 8 anys d’edat però, en canvi, els infants es poden orientar molt abans que això. Podria ser, doncs, que aparegués aviat però madurés més lentament, o bé que, per exemple, navegar arrossegant-se o a quatre grapes es fa amb un sistema diferent.
Un experiment amb vídeos
Per treure’n l’entrellat, els investigadors van gravar vídeos des de la perspectiva d’algú que camina i, després, d’altres de semblants d’algú anant a quatre grapes pel mateix lloc. També van incloure alguns vídeos aeris, per incloure un tipus de moviment que els humans no poden dur a terme. Quan mirem vídeos, sovint el nostre cervell s’activa com si duessim a terme l’activitat i, per tant, fent servir ressonàncies magnètiques se’n pot fer un seguiment.
En veure vídeos de persones caminant, l’OPA dels participants es va activar però, en canvi, no es va activar en cap dels altres. En el cas del RSC, es va activar en tots els casos, apuntant que l’OPA és l’única regió que és específica per a orientar-nos caminant. Als vídeos a quatre grapes, a més, es van activar altres zones del cervell, suggerint que al principi de la vida aquesta funció podria estar ajudada per altres regions cerebrals.
Així doncs, tot apunta que, en la primera infantesa, tenim un sistema cerebral diferent, pel que fa a la navegació, que quan ens fem més grans, i cadascuna d’aquestes peces apareix en diverses etapes del desenvolupament. L’OPA, per la seva banda, sembla que està íntimament lligat al caminar ‘adult’, més eficient.
