El nostre cervell es desperta un centenar de vegades cada nit sense que ens n’adonem i això, a més, no és estrany sinó un indici que el son és de bona qualitat. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhague (Dinamarca) en un estudi publicat a la revista ‘Nature Neuroscience’. El responsable d’això, afirmen, és una hormona: la noradrenalina.
Una hormona clau per a la regulació del son
La noradrenalina és una hormona de l’estrès i un neurotransmissor que està involucrat, entre d’altres, en la resposta de lluita o fugida. Com el seu nom indica, està relacionada amb l’adrenalina, i tot i que els seus nivells augmenten quan estem estressats també ens ajuda a mantenir la concentració.
Aquesta hormona fa que el nostre cervell es desperti, si més no tècnicament, encara que no en siguem conscients. L’activitat del cervell durant aquests moments, molt curts, és la mateixa que durant la vigília, però dura uns instants. Tot i que aquestes observacions s’han fet en ratolins, els investigadors afirmen que es pot aplicar a les persones perquè els mecanismes biològics bàsics d’aquest procés són compartits per tots els mamífers.
Aquest descobriment és important en l’esforç de la ciència per comprendre què passa al cervell mentre dormim. De fet, aquests desvetllaments fugaços poden ser essencials per a la part del son que fa que ens despertem descansats i recordar el que vam aprendre el dia anterior. Segons sembla, aquesta part vivificadora del son està causada per onades de noradrenalina i els despertars momentanis són causats per onades de norepinefrina, que també és molt important per a la memòria, fins al punt que els investigadors diuen que són com un ‘reset’ que deixa el cervell a punt per continuar emmagatzemant records quan torna a adormir-se.
Experiments amb ratolins
Les proves en ratolins van consistir a insertar fibra òptica microscòpica i receptors de la llum manipulats genèticament als seus cervells. Així van poder comparar els nivells de noradrenalina i l’activitat elèctrica del cervell d’aquests animals mentre dormien. Després van dur a terme proves de memòria, fent servir els implants per augmentar l’amplitud de les onades de noradrenalina, cosa que va millorar la seva memòria.
Així doncs, mentre dormim, els nivells de noradrenalina pugen i baixen constantment en un patró d’ones, amb nivells més alts quan el cervell es desperta durant un instant i més baixos quan continua dormint. Aquestes ones duren aproximadament trenta segons: com més baixa la ‘vall’, millor el son, i com més alt el ‘cim’, més despert està el cervell.
Futures investigacions
Un bon son serveix per eliminar toxines del cos i millorar la memòria, a més de prevenir el desenvolupament de malalties com l’Alzheimer. Justament, aquest estudi també apunta que els ratolins que tenien les ‘valls’ de noradrenalina més profundes eren els que tenien millor memòria. De fet, fins i tot es va aconseguir que en tinguessin més que els ratolins normals.
A més d’aquests descobriments sobre la mecànica del son, aquesta recerca també dóna idees per a nous estudis sobre els antidepressius. Com és sabut, aquests fàrmacs incrementen els nivells de noradrenalina al cos, augmentant el risc que el son sigui de menys qualitat i la memòria se’n ressenti. Així, ara es podrà estudiar com afecten els diversos tipus de medicació a aquests processos i mirar de desenvolupar-ne que no tinguin aquest efecte secundari desconegut fins ara.
