El ‘true crime’ és un dels gèneres preferits dels espectadors. Segons un estudi fet en 35 mercats de tot el món, ja ha pujat fins a la segona posició i, a dia d’avui, només és superat per la comèdia. Enganxar-s’hi, però, no és un fet inofensiu, sinó que pot tenir efectes en la salut mental i cal estar a l’aguait per si apareixen possibles senyals d’alerta, com ara tenir por a casa o bé visualitzar escenes violentes.
Aquest gènere, el de la ficció basada en crims reals, va aparèixer fa més de 70 anys i ha esdevingut “un dels grans gèneres de la indústria de l’entreteniment”, explica Elena Neira, professora col·laboradora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les morts, els assassinat, les violacions… són alguns dels fets que mostren aquests continguts, que tenen un gran èxit.
La morbositat, la clau de l’èxit
Per què ens atreu, tot això? Segons Mireia Cabero, professora col·laboradora de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC, a les persones ens inquieta tot allò “desconegut i amenaçador”, i hi ha persones que troben “una falsa sensació de control i seguretat” mitjançant l’exposició a informació detallada de tot allò “aterrador i estrany”. A més, també hi ha la necessitat de reafirmació, de voler un final feliç que ens demostri que el món, al final, és just, diu Marc Balcells, professor de Criminologia de la UOC.
“Basat en fets reals”, diu Neira, per a moltes persones serveix com a segell de qualitat. El que enganxa, si més no en part, és l’atractiu de la morbositat. En comptes d’haver de mantenir la suspensió de la incredulitat, com en la ficció, aquí parteixes d’un fet que va passar i, per tant, la història genera “estupor”. No obstant això, és clar, i com explica Balcells, ser un amant del macabre no indica tendències criminals, no hi ha “una relació directa”.
Les dones, les principals consumidores
A l’estat espanyol, les dones destaquen significativament com a seguidores d’aquest gènere, especialment les de les generacions X i millennials, és a dir, més grans de 30 anys. A la categoria de pòdcasts de ‘true crime’, les dones arriben a ser un 80% del públic. “Ens sentim més fàcilment identificades amb els crims”, afirma Cabero. “La violència de gènere ens ha fet sentir més vulnerables i susceptibles de ser agredides”, apunta, i això fa que “per identificació” se sentin “més cridades a estar alerta”.
Un informe, però, afirma que aquest fenomen va més enllà de la identificació i que l’afició femenina al ‘true crime’ amaga una forma d’aprenentatge. Les dones podrien estar veient aquests documentals per descobrir tècniques de supervivència per evitar convertir-se en víctimes o saber defensar-se d’agressions semblants. “Les dones fan servir aquest contingut a manera d’aprenentatge i també a causa de l’empatia i identificació amb la víctima. Aquesta informació ens fa més coneixedores de realitats possibles i genera un fals efecte de seguretat”, afegeix Cabero.
Els efectes del ‘true crime’ en la salut mental
Tot plegat no és inofensiu, però. En un article, la psicòloga Chivonna Childs alerta que el consum excessiu de ‘true crime’ pot afectar la salut mental. Sentir terror constant, ansietat, estar sempre en estat d’alerta, tenir por a dins de casa o la percepció d’amenaces sense motiu, a més de visualitzar escenes de crims o sortir menys, són “senyals d’alarma” davant d’un possible problema, apunta Cabero.
Si observem “canvis a la nostra emocionalitat o a les nostres decisions i accions”, és un signe que ens està afectant. A més, el ‘true crime’ també té un efecte tafaner. Els temes són horrible però no podem deixar de veure’ls ni de voler saber-ne més. “Els crims i el que és amenaçador ens fan sentir petits, ens desperten la necessitat de control i la curiositat, que poden ser més motivadors que l’impacte emocional de quan ens estem sotmetent a aquesta informació”, conclou Cabero.
