Fer exercici físic pot ser millor per a la salut mental que la teràpia i els fàrmacs. Segons un gran estudi publicat al ‘British Journal of Sports Medicine’ i elaborat per investigadors de la Universitat de South Australia, els seus beneficis són enormes tant per als símptomes de depressió com per als d’ansietat i, de fet, demanen que esdevingui una teràpia recomanada habitualment per tractar aquests trastorns.
L’estudi més gran fet mai en la matèria
En aquest treball, els científics han fet la revisió més extensiva feta fins ara sobre la matèria, amb 97 infomes, 1039 assaigs i un total de gairebé 130.000 participants. Entre els resultats, en destaquen els beneficis per a persones amb depressió, dones embarassades i que acaben de parir, individus sans però també persones diagnosticades amb el VIH i amb problemes de ronyons, fins i tot amb rutines de menys de 12 setmanes de durada.
A dia d’avui, segons les xifres de l’OMS, hi ha 970 milions de persones al món que viuen amb un trastorn mental, una de cada vuit. Segons els responsables d’aquest estudi, l’activitat física hauria de ser una recomanació prioritària a l’hora de tractar aquest problema creixent arreu del món, cosa que no s’ha fet fins ara.
Grans millores fins i tot amb poc exercici
L’estudi mostra clarament que l’exercici redueix significativament els símptomes de depressió i ansietat en totes les poblacions clíniques estudiades, amb alguns beneficiant-se especialment. A més, l’exercici d’intensitat més alta i menys durada té efectes més importants que els d’intensitat més baixa i durada més prolongada.
No obstant això, el treball apunta que tots els tipus d’activitat física i exercici són beneficiosos, inclosos els exercicis aeròbics com caminar, l’entrenament de resistència, el Pilates o el ioga, i que no cal fer-ne gaire per notar un canvi positiu en la salut mental. Així doncs, i en vista d’això, els investigadors insisteixen que els professionals mèdics haurien de tenir en compte la possibilitat de recomanar l’exercici físic als seus pacients de trastorns mentals, ja que el seu efecte pot ser, de fet, 1,5 vegades superior al dels medicaments i també al de la teràpia.
