El primer xatbot de ciència ciutadana per a la investigació en salut mental va ser presentat aquest divendres, 18 de novembre, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Aquest procés col·laboratiu, dut a terme durant tres anys, s’ha creat a partir de vivències de pacients i familiars i permet recollir dades per a la recerca. A més, ha permès entendre millor el funcionament de les xarxes de suport social en salut mental i proposar accions per promoure-les i enfortir-les.
La presentació es va fer en el marc de la primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental, emmarcat en el projecte europeu de ciència ciutadana CoAct i desenvolupat entre Salut Mental Catalunya i el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona (UB) i la col·laboració de l’arquitecta social Itziar González-Virós. L’objectiu del projecte han estat les xarxes de suport social, que com conclou la recerca, són especialment importants perquè milloren la qualitat de vida i el benestar i actuen contra l’exclusió social i són un factor protector contra les recaigudes.
Algunes conclusions importants
González va moderar l’acte, que va comptar amb representants del projecte i també polítics. La presència d’aquests darrers era important perquè la investigació ha permès construir 14 recomanacions polítiques focalitzades en l’entorn proper, el professional i institucional i tamé el social.
Entre les qüestions rellevants en aquest sentit hi ha la capacitació de les primeres persones, el paper de les famílies i l’entorn proper, la promoció de suports als cuidadors, l’enfocament comunitari, la promoció de xarxes de suport social, la formació dels professionals, la prevenció del malestar emocional, l’empoderament individual i col·lectiu, la lluita contra l’estigma, la capacitació de la societat, la promoció de plans de decisions anticipades i la creació d’un Observatori de Dades en Salut Mental, entre d’altres.
“Iniciatives per millorar el benestar de la societat”
El catedràtic de la UB Josep Perelló va apuntar que la iniciativa posar en valor una manera més participativa i participada de fer ciència que vol “transformar el nostre coneixement científic” i que pugui esdevenir “iniciatives per millorar el benestar de la societat”. La directora de Salut Mental Catalunya, Marta Poll, es va expressar en un sentit semblant: “si posem el focus d’interès allà on és prioritari, podrem generar canvis en les persones amb experiències viscudes en salut mental”.
CoActuem per la Salut Mental se situa en el marc de la ciència ciutadana social, una recerca codissenyada i impulsada directament per grups de ciutadans que comparteixen una preocupació social. “Cada cop hi ha més consciència de la importància dels processos participatius i aquest projecte ho demostra” va apuntar Poll, que també va subratllar el valor de dotar d’una base científica les estratègies de suport social en l’àmbit de la salut mental comunitària.
Centenars de participants en un projecte obert
L’octubre de 2020 es va fer una crida oberta a persones amb problemes de salut mental i familiars perquè participessin en totes les etapes del projecte i així situar-les al centre de la recerca. Així, 32 persones (24 amb experiència pròpia en salut mental i 8 familiars) es van unir al projecte. A més, 65 representants de 50 institucions, han ajudat a emmarcar la recerca en l’àmbit públic i professional.
Totes elles van escriure 222 microrelats basats en les seves vivències personals i que van ser il·lustrades pel dibuixant Pau Badia. Ara formen part del primer xatbot que s’ha fet servir per a recerca de ciència ciutadana, oberta a tothom a través de Telegram. Hi han entrat més de 700 persones, que han participat a la investigació amb el mateix nivell de compromís tinguessin o no problemes de salut mental.
L’ús d’aquesta eina ha fet transdisciplinària la recerca i l’ha basat en la ciència social computacional i les ciències de la complexitat, a més d’aspectes més propis de les ciències socials, i ha combinat aspectes quantitatius i qualitatius. A partir de tot plegat, s’ha fet un procés d’interpretació col·lectiva i s’han treballat en propostes que es van debatre a l’assemblea de divendres. Les representants institucionals a l’acte van respondre a les conclusions d’aquesta recerca i es van comprometre a treballar-hi.
Dades rellevants per a actuar
S’han pogut identificar diverses dades, com ara que 3 de cada 4 participants pateix o ha patit problemes de salut mental, que 3 de cada 10 s’identifiquen com a cuidadors i que 7 de cada 10 són dones. A més, també s’ha vist com 1 de cada 3 afirma que el seu entorn laboral no coneix els seus problemes de salut mental perquè se senten vulnerables i prefereixen no explicar-los.
Alhora, les persones més implicades són aquelles amb qui conviuen i les amistats properes. Per tant, cal enaltir el seu paper i cuidar, donar suport i formar i informar-les. D’altra banda, la meitat dels microrelats parlen de l’estigma en salut mental, mostrant que cal visibilitzar i socialitzar les vivències per combatre’l, i també que la meitat de participants s’han sentit perduts i sols, indicant la necessitat d’una connexió més gran entre la xarxa sanitària i la de suport social.
Suport polític per treballar en aquest sentit
Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, va lamentar que sense una dotació pressupostària suficient no serà possible avançar. A més, també va recordar que és important mirar més enllà dels mandats polítics i treballar per una acció estable i continuada, que té la voluntat d’incorporar les recomanacions validades al Pla de Salut Mental 2023-2027 de l’Ajuntament i que cal recopilar dades per dur a terme intervencions de qualitat i específiques.
Magda Casamitjana, directora del Pla Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, va afirmar la rellevància de seguir les recomanacions de l’OMS i també el compromís del Pacte per incorporar les accions proposades a nivell institucional, així com la indispensable cooperació interdepartamental i territorial i la implicació dels diversos agents participants del projecte.
