Olorar la suor d’altres persones pot tenir l’efecte de reduir l’ansietat social, obrint la porta a que esdevingui la base de tractaments per a aquest problema. Un experiment, dut a terme per científics suecs i presentat aquesta setmana al congrés de l’Associació Psiquiàtrica Europea, que s’està celebrant a París (França), ha donat uns resultats preliminars sorprenents que apunten a aquesta possibilitat. Segons afirmen, l’olor de suor activa alguns camins cerebrals relacionats amb les emocions i aconsegueix calmar-nos.
Un sentit molt important
L’olor, per bé que és un sentit que tenim menys desenvolupat que altres animals, continua sent molt important per a nosaltres, ja que ens permet detectar perills -menjar en mal estat, fum d’un incendi- a més d’interactuar amb el nostre entorn i entre nosaltres. També fa que el menjar tingui més bon gust i, és clar, és capaç d’evocar molt poderosament els nostres records. En el cas dels nadons, a més, tenen un sentit de l’olfacte molt potent que els permet detectar tant la seva mare com la seva llet.
Una relació important entre l’olfacte i el benestar
Les olors es noten a la part de dalt del nas. A partir d’aquí, els senyals s’envien al sistema límbic, una part del cervell associada a la memòria i a les emocions. Segons els investigadors, l’olor corporal dels humans pot servir per comunicar el nostre estat emocional i, fins i tot, causar respostes semblants en les persones que la senten. De fet, hi ha una relació important entre el sentit de l’olfacte i el benestar de les persones, i se sap que perdre’l pot causar depressió i sentiments de soledat.
La majoria de la suor del nostre cos, d’altra banda, no fa olor. No obstant això, les glàndules de les aixelles i l’entrecuix produeixen alguns compostos que, en ser degradats pels bacteris que hi viuen, creen altres productes que són els responsables de les olors. Els investigadors van demanar a voluntaris que recollissin mostres de suor de les seves aixelles mentre veien una pel·lícula de por o una d’alegre. Després, van fer que 48 dones amb ansietat social ensumessin aquestes mostres alhora que feien teràpia. En comparació amb el grup de control, que va ensumar aire net, les dones que van olorar la suor van millorar la seva resposta a la teràpia.
El tipus de pel·lícula vista pels donants de suor, però, no va tenir cap efecte, cosa que fa pensar que hi ha senyals químics de la suor en general que poden tenir aquest efecte. Els científics contemplen la possibilitat que, simplement, haver estat exposat a la presència d’una altra persona ja tingui un efecte positiu, i és per això que ara estan fent estudis semblants per comprovar-ho.
