Les preferències de les persones d’arreu del món pel que fa a les olors són molt semblants, de manera que la cultura hi té ben poc a veure i, fins i tot, podria ser una qüestió genètica. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip de científics de diverses universitats que, després d’un estudi, han determinat que hi ha elements comuns que fan de les olors que ens agraden un fenomen supracultural.

Els científics exposen els resultats de la seva investigació en un article a la revista ‘Current Biology’. El seu objectiu inicial era comprovar si, com s’havia pensat tradicionalment, la nostra preferència o rebuig d’algunes olors era après o si, al contrari, depenia de l’estructura de cada molècula en concret. Segons els resultats, és clarament el segon cas, ja que hi ha olors que van ser puntuades de manera semblant per persones d’orígens i contextos molt diferents, deixant de banda, és clar, les preferències personals.

El rerefons cultural té molt menys a veure amb les nostres preferències olfactives que les olors en sí mateixes | Piqsels

Un estudi a través de països i cultures

Aquest estudi ha estat possible gràcies a una gran xarxa internacional de col·laboradors que, barrejant mètodes experimentals i estudis de camp, van permetre fer aquestes comprovacions fins i tot en poblacions indígenes, amb estils de vida molt diferents i algunes de les quals havien tingut molt poc contacte amb, per exemple, els aliments occidentals.

A l’experiment, es va demanar a 235 individus que ordenessin una sèrie d’olors en una escala de més a menys plaent. Tot i que els resultats van mostrar variacions entre individus del mateix grups, la correspondència entre quines olors eren bones i quines dolentes era la mateixa entre tots ells. Així, els investigadors van poder demostrar que, si bé el 54% de les variacions es devien a les preferències personals, un 41% es devien a l’estructura molecular de cada olor. I fins i tot en el cas de les tries personals, podrien ser apreses o, també, genètiques.

Dades interessants

Com a curiositat, l’olor que va rebre una puntuació més alta va ser la de la vainilla, seguida de la dels préssecs. En canvi, l’olor més detestada va resultar ser la de l’àcid isovalèric, que és present al formatge però també a la suor dels peus. Aquestes coincidències, més enllà de les tries personals, podrien tenir alguna cosa a veure amb el fet que saber-les reconèixer i distingir entre bones i dolentes hagués tingut, durant l’evolució, un paper important en la supervivència dels individus.

Nou comentari

Comparteix