La paròsmia, un problema de salut que fa que algunes coses facin olor de cremat, podrit, d’excrements o altres aromes desagradables sense que hi hagi una raó real, era rara i desconeguda fins l’inici de la pandèmia de Covid-19. Després de la pèrdua d’olfacte que el virus causa tot sovint, moltes persones pateixen aquest problema. En un article publicat a ‘Nature Communications Medicine’, un equip d’investigadors ha identificat els 15 compostos químics que disparen aquesta sensació, que sovint es relaciona amb ensumar, menjar o beure cafè, alls, cebes, pollastre i pebrots verds.
D’un bon cafè a deixalles en flames
Els científics han demostrat que els tiols, les pirazines trisubstituïdes, les metoxipirazines, els disulfits i altres compostos són disparadors. habituals de la paròsmia. Activen la percepció de repulsió, independentment dels altres compostos aromàtics que hi hagi al mateix temps, tot i que no se sap que tinguin cap receptor de l’olor específic per a ells. En circumstàncies normals, per exemple, el furan-2-ilmetantiol fa olor de cafè, però als afectats per aquest problema només els semblen deixalles cremant-se.
Identificant els disparadors de la paròsmia
El descobriment es va fer en un estudi amb 29 participants que patien paròsmia després d’una infecció vírica, a qui es va exposar a més de 30 molècules diferents. De totes elles precisament, el furan-2-ilmetantiol va ser el disparador més habitual de la paròsmia. Tot i que no se’n sàpiga la causa concreta, aquest experiment va demostrar que no és un problema que sigui tot al cap sinó que es pot relacionar directament amb alguns compostos concrets que, després, són malinterpretats pel cervell després de passar pel nas.
Tot i que és evident que queda molta feina per fer per conèixer el funcionament d’aquest problema, saber quines molècules activen la paròsmia pot ser la base de més experiments objectius i d’una millora per mesurar aquest problema, més enllà del que, fins ara, eren qüestionaris o avaluacions qualitatives. A partir d’aquí, fins i tot pot ser més fàcil comprendre l’arrel de tot plegat i, esperem, trobar-hi un remei.
