L’educació, al contrari del que afirma una de les concepcions més arrelades en aquest camp, podria no ajudar a evitar el risc de deteriorament cognitiu. Això, si més no, és el que afirma un estudi sorprenent publicat a ‘SAGE Journals’ que, a més, ha estat inclòs en una metaanàlisi d’estudis relacionats que conclou que l’efecte mitjà de l’educació en el declivi cognitiu és zero.
Un problema cada cop més estès
Les demències són un dels problemes de salut més estesos del món i dels que causen més morts, i s’espera que la seva prevalença no faci més que augmentar. Aquestes malalties comencen amb el deteriorament cognitiu, de manera que trobar-ne les causes i com evitar-les és un objectiu mèdic tan important com urgent.
Tenir un nivell baix d’educació s’havia associat a un major risc de demència. Segons es pensa, l’educació s’associa a un envelliment més lent d’algunes capacitats cognitives com el raonament i les habilitats verbals. Fins ara, si més no, es pensava que permetia que hi hagués una mena de ‘reserva cognitiva’ que protegia del deteriorament.
Els darrers estudis mostren que l’educació no té cap efecte directe
No obstant això, la metaanàlisi mostra que els resultats dels estudis no són coherents entre ells i que, malgrat que els resultats són enormement diferents entre estudis, sense que se sàpiga per què, l’efecte mitjà és zero. Això podria deure’s, per exemple, a com es dissenyen i duen a terme els estudis. El deteriorament cognitiu pot trigar anys a notar-se i, per tenir una ràtio de declivi clara, caldria un estudi al llarg de dècades, cosa que és molt poc habitual.
L’estudi esmentat al principi d’aquest article és un d’ells, i hi van participar uns 2.000 adults japonesos d’entre 40 i 79 anys que van ser monitoritzats durant un quart de segle. Els resultats, com els de la metaanàlisi, apunten que l’educació no té cap influència en la velocitat de deteriorament cognitiu. I no obstant això, sembla que les persones més educades tenen menys risc de demència, cosa que els investigadors miren d’explicar en base a dos mecanismes.
Una ajuda indirecta per alentir l’aparició de demències
En primer lloc, si bé l’educació no té efecte en el deteriorament cognitiu, augmenta les habilitats cognitives base abans que comenci el declivi. Així doncs, aquestes persones podrien trigar més a perdre prou les seves capacitats com perquè se’ls diagnostiqui una demència. Això, de fet, podria explicar per què les persones amb un nivell educatiu més baix són diagnosticades més habitualment.
A més, però, hi ha factors relacionats amb la demència, com l’obesitat, l’exposició a la contaminació ambiental i les ferides de crani, que sí que estan relacionats amb l’educació. De mitjana, les persones amb una millor educació són més riques i poden viure a zones menys contaminades i tenen el coneixement i la capacitat d’alimentar-se millor. A més, també tenen menys feines manuals, cosa que redueix el risc d’accidents.
Així doncs, l’educació podria estar contribuint a la prevenció de la demència de manera indirecta, donant alguns avantatges que redueixen els factors de risc de patir-ne i, a més, ajuden a partir d’un punt més elevat en el moment en què comença el deteriorament.
