Les persones sense factors de risc de demència, com ara la diabetis, la pèrdua d’audició o vista o el tabaquisme, tenen el cervell igual de sa que persones d’entre 10 i 20 anys menys, segons un nou estudi que conclou que l’estil de vida és més important que l’edat per a l’envelliment cognitiu. Publicat a la revista ‘Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment, and Disease Monitoring’, conclou que un sol factor de risc de demència pot reduir tant les capacitats cognitives com tres anys d’envelliment.
“Molt bones notícies”
Els investigadors de l’hospital Baycrest Health Science d’Ontario (Canadà) responsables d’aquest estudi expliquen que això són “molt bones notícies”. La líder de l’equip, la doctora Annalise LaPlume, recorda que “es poden fer moltes coses per modificar aquests factors”, com ara controlar la diabetis, corregir la pèrdua d’audició o deixar de fumar.
Aquest estudi és un dels primers que analitzen els factors de risc de demència al llarg de tota la vida. Normalment només es fixen en la mitjana edat i la vellesa, però en aquest cas s’han inclos dades de participants de fins a 18 anys d’edat i s’ha comprovat que els factors de risc tenen un impacte negatiu en les habilitats cognitives a qualsevol edat. Això és molt important, perquè vol dir que es poden corregir molt aviat.
Analitzant l’impacte de l’estil de vida en les capacitats cognitives
Per al treball es van fer servir dades de més de 22.000 persones d’entre 18 i 89 anys que havien completat un test dissenyat a la mateixa institució i que consistia en un qüestionari sobre l’estil de vida i quatre proves cognitives. Així, els investigadors van poder analitzar l’impacte que tenien en els resultats de les proves de memòria i atenció vuit factors de demència: baix nivell educatiu, pèrdua d’audició, lesió cerebral traumàtica, abús d’alcohol o altres substàncies, hipertensió, tabaquisme, diabetis i depressió.
Cadascun d’aquests factors va dur a una disminució de les habilitats cognitives equivalent a fins a tres anys d’envelliment, amb cadascun d’ells contribuïnt a la mateixa proporció de declivi. Així, per exemple, una persona amb poc nivell educatiu, fumadora i amb hipertensió podria tenir les capacitats cognitives d’algú nou anys més gran que ella. Els efectes dels factors de risc, a més, augmenten amb l’edat.
La part bona d’aquests resultats és que mostren que és possible reduir el risc de declivi cognitiu i de demència. Tant si es tenen 18 anys com 90, es pot ajudar el cervell a envellir amb molta més qualitat.
