Dormir set hores al dia és el millor que poden fer les persones a partir dels 40 anys si volen mantenir la salut del seu cervell. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i la Universitat Fudan (Xina) que ha estat publicat a la revista ‘Nature Aging’.
Un mecanisme de reparació essencial
Segons els resultats obtinguts, dormir més o menys d’aquestes set hores s’associa a problemes cognitius i de salut mental. El son, com és prou conegut, té un paper molt important a l’hora de permetre tant una bona funció cognitiva com també la salut mental, a més de mantenir el cervell sa eliminant-ne els residus. A mesura que envellim, però, sovint la qualitat del son decau, amb problemes per adormir-nos o continuar adormits i, en general, un descens de la quantitat i la qualitat del son.
Un estudi amb mig milió de participants
Això, es pensa, contribueix al deteriorament cognitiu i els problemes psiquiàtrics de les persones de més edat. És per això que, en aquest treball, els investigadors van analitzar les dades de gairebé mig milió d’adults entre 38 i 73 anys, presents al UK Biobank. Els participants van respondre preguntes sobre els seus patrons de son, la seva salut mental i benestar i també van prendre part d’una sèrie de proves cognitives. De 40.000 d’ells, a més, també es disposava tant d’imatges dels seus cervells com de dades genètiques.
Repassant tota aquesta informació, els investigadors van poder relacionar dormir massa poc, però també dormir massa, amb un descens de les capacitats cognitives, com ara la velocitat de processament, l’atenció visual o les habilitats de memòria i resolució de problemes. Així doncs, set hores de son cada nit era la quantitat ideal, no només pel rendiment del cervell sinó també per a la salut mental. De fet, les persones que dormien més o menys que això tenien més símptomes d’ansietat i depressió.
Buscant explicacions
Els investigadors creuen que una possible raó per aquestes associacions sigui una disrupció del son profund, que està molt relacionat amb la consolidació de la memòria i també amb l’acumulació de proteïna amiloide que, quan es plega malament, causa embolics al cervell molt característics d’alguns tipus de demència, especialment l’Alzheimer. Dormir poc o malament, a més, també dificulta que el cervell es desfaci de toxines.
Els científics també van trobar una relació entre la quantitat d’hores dormides i algunes diferències en l’estructura de regions del cervell relacionades amb el processament cognitiu i la memòria, un altre cop amb canvis significatius associats a dormir més o menys de set hores cada nit. Mantenir aquest número d’hores de manera consistent també és important per al rendiment cognitiu, la salut mental i el benestar. De fet, estudis anteriors ja havien indicat que el son amb interrupcions s’associa a inflamacions al cervell, que predisposen a patir malalties o problemes relacionats amb l’edat.
Una nova aportació a un camp per explorar
El professor Jianfeng Feng, de la Universitat Fudan, explica que tot que “no es pot concloure” que dormir massa o massa poc causi problemes cognitius, l’anàlisi en què ha participat sembla que “dóna suport a aquesta idea”. No obstant això, l’investigador reconeix que les raons per les quals les persones més grans dormen pitjor són “complexes”, influenciades per “una combinació de la nostra genètica i l’estructura dels nostres cervells”.
Així, els resultats de l’estudi apunten que un son insuficient o excessiu pot ser un factor de risc pel deteriorament cognitiu a mesura que s’envelleix, una afirmació que també indiquen estudis anteriors que relacionen la duració del son amb el risc de patir Alzheimer i altres demències en què el deteriorament cognitiu és, precisament, un símptoma molt revelador.
La professora Barbar Sahakian, del Departament de Psiquiatria de la Universitat de Cambridge, afirma que “dormir bé a la nit és important en totes les etapes de la vida” però que ho és cada vegada més a mesura que ens fem grans. En aquest sentit, explica, trobar maneres per millorar el son en les persones grans pot ser “crucial” per ajudar-los a mantenir una bona salut mental, un bon benestar i evitar el deteriorament cognitiu, especialment en pacients amb problemes psiquiàtrics i demències.
