Una ‘trampa’ per a virus que impedeix que infectin les cèl·lules podria ser, en el futur, un gran mecanisme de prevenció de malalties com la grip A, l’Ebola o els coronavirus. En un article publicat a ‘The EMBO Journal’, un equip d’investigadors de la Universitat de Heidelberg i de l’Hospital Universitari de Heidelberg, a Alemanya, han investigat com ho fan els virus per envair les cèl·lules, especialment les darreres fases de la penetració viral, i com impedir que es duguin a terme.
El procés d’infecció de les cèl·lules
Molts dels virus que infecten els humans estan coberts d’una membrana de lípids amb glicoproteïnes que poden ‘ancorar-se’ a les cèl·lules humanes. En virus com el de la grip, que entren per les vies respiratòries, són les ‘proteïnes espiga’ que s’enganxen a les cèl·lules epitelials del nas i els pulmons. En el de l’Ebola, estan preparades per penetrar en molts tipus diferents de cèl·lules. Un cop ho han fet obren un porus de fusió entre la membrana del virus i la de l’hoste per introduir-hi el seu genoma i replicar-se.
Les defenses del cos
Per combatre els virus, el sistema immunològic mira d’impedir la formació d’aquest porus de fusió en un procés en diversos passos. En primer lloc les cèl·lules noten la presència del genoma estrany i envien una senyal en forma de molècula d’interferon a les que encara no estan infectades. Això fa que aquestes darreres produeixin una proteïna anomenada IFITM3, que pot prevenir que els virus penetrin a la cèl·lula per bé que, fins ara, no se sabia com ho feia.
Un mecanisme que podria ajudar a prevenir malalties
Els experiments fets durant aquest estudi han mostat que l’IFITM3, en el cas del virus de la grip A, reordena els lípids de la membrana cel·lular de manera que els porus de fusió no es poden formar, capturant els virus en una trampa de què no poden escapar fins que, finalment, són destruïts. Aquest descobriment pot ser molt útil per a elaborar noves teràpies antivirals, com ara creant pèptids que tinguin el mateix efecte que aquesta proteïna i que es podrien administrar en forma d’esprai nasal, per exemple.
En el cas de l’Ebola, els científics van observar en cèl·lules infectades però inactives que l’envoltori de proteïnes del virus es desmunta en entorns àcids, un fet que també és molt important per a la formació dels porus de fusió i que, per tant, també hi ha maneres d‘impedir que es duguin a terme i també quedi atrapat en una trampa de què no pugui escapar.
