Uns investigadors nord-americans afirmen que, en experiments en ratolins, han aconseguit fer-los passar una borratxera amb una sola injecció. Segons expliquen en un article a ‘Cell Metabolism’, les proves amb una hormona han demostrat que els protegeix de la pèrdua d’equilibri i reflexos associada al consum d’alcohol, cosa que ha permès descobrir un mecanisme important que també explica, en primera instància, per què ens emborratxem.
Una adaptació evolutiva per menjar fruita i beure nèctar
El consum d’etanol, produït per la fermentació natural de sucres simples en fruites madures i en nèctars, pot causar intoxicació i problemes de mobilitat i en la presa de decisions. És per això que els animals que consumim fructosa i altres sucres simples hem desenvolupat enzims al fetge per trencar els enllaços de l’etanol i fer-lo desaparèixer de l’organisme.
El fetge, però, segons s’ha observat, no només metabolitza l’alcohol sinó que també envia un senyal al cervell per protegir-lo dels efectes de la intoxicació etílica, com ara la pèrdua de coordinació i de consciència. L’hormona en qüestió, el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), sembla que pot accelerar la recuperació de la intoxicació si se n’augmenten les concentracions mitjançant injeccions, activant una part del cervell que controla l’estat d’alerta.
Aquesta hormona és induïda de manera natural al fetge per diversos tipus d’estrès metabòlic, com ara la fam, la manca de proteïnes i la presència de sucres simples i d’etanol. Aquest darrer, en els humans, és l’inductor més important d’FGF21 que es coneix, i té com a efectes suprimir la preferència per l’alcohol, induir el consum d’aigua per evitar les deshidratació i protegir dels danys hepàtics.
Una hormona específica per protegir-nos de la intoxicació etílica
Més enllà d’això, però, i tal com s’ha demostrat, aquesta hormona té un paper més important a l’hora de protegir de l’exposició a l’etanol. Si més no en ratolins, el FGF21 estimula l’excitació sense canviar la metabolització de l’alcohol. Així, als experiments, els animals que no tenien aquesta hormona trigaven més a recuperar l’equilibri i els reflexos després de l’exposició a l’etanol mentre que, els que n’havien rebut amb injeccions, es recuperaven més ràpidament.
El que va sorprendre els investigadors posteriorment és que, en canvi, l’FGF21 no contrarresta els efectes sedants d’altres drogues com la ketamina, el diazepam o el pentobarbital, cosa que vol dir que és una hormona específica per a l’etanol. Els efectes antiintoxicants de l’FGF21 es produeixen perquè activa neurones del cervell que generen noradrenalina i regulen l’estat d’alerta i l’excitació. Així doncs, sembla que aquest sistema va evolucionar per protegir de la intoxicació etílica i deu modular un seguit de funcions cognitives i emocionals per millorar les probabilitats de supervivència.
Després d’això, i de veure que els efectes d’aquesta hormona del fetge es manifeten al cervell, els investigadors volen conèixer més detalls sobre tot aquest procés i també per determinar quines semblances i quines diferències hi ha en la manera com es desenvolupa en els humans.
