Que l’escuma d’una copa de cervesa sigui perfecta és un art que cal aprendre com a consumidor o com a cambrer però, en el fons, depèn de variables científiques quantificables. És per això que, en un article publicat a ‘Physics of Fluids’, un equip d’investigadors ha anunciat que ha creat un model predictiu per saber com es formarà l’escuma a partir de simulacions que tenen en compte la llarguíssima sèrie de variables implicades.
Una relació complexa entre moltes variables
L’escuma de la cervesa és un element molt important d’aquesta beguda i depèn d’una relació molt complexa entre els components de la cervesa en sí, el recipient des d’on s’aboca, el got o la copa on va a parar, angles, temperatures… Tot un món que ha captivat l’atenció d’aficionats i experts durant moltíssim temps.
Ara gràcies a aquest model, es poden determinar els patrons, alçades, estabilitat, ràtio escuma/cervesa… Fer-ho suposa una tasca complexa de model de les interaccions físiques i químiques que hi ha mentre s’omple el got o la copa: dinàmica de fluïds, transferència de calor i de massa, reaccions químiques…
Amb aquest mètode, però, es pot predir el comportaament de tot el sistema i, a partir d’aquí, optimitzar el disseny de la boca dels tiradors i del coll de les ampolles, així com la geometria dels gots i les copes, per assegurar el millor resultat sota diverses condicions de pressió, temperatura i carbonació de la cervesa.
Una eina molt útil per millorar com es tira la cervesa
Això és precisament el que aquest equip ha fet en col·laboració amb Einstein 1, una start-up que està desenvolupant un sistema innovador de tiradors. Estudiant-lo, els investigadors van crear un model que demostra que l’escuma només es forma durant els primers moments en què es tira la cervesa i que pressions i temperatures més altes resulten en més escuma. Després comença la fase líquida de la cervesa i depenent, sobretot, de la mida de les bombolles, l’escuma va desapareixent lentament, trigant aproximadament 25 vegades més a fer-ho que el que ha trigat a aparèixer.
En qualsevol cas, aquest estudi i el model resultant pot resultar molt útil no només per l’estudi de la forma de les toveres i altres parts dels tiradors sinó que, amb el temps, pot ajudar a reduir el consum de cervesa i el temps necessari per tenir l’escuma perfecta, millorant l’eficiència de tot el procés del tiratge. Així, el producte final tindria una qualitat òptima amb un cost molt menor i una productivitat més alta.
