Les picades de mosquit no només són molestes sinó que transmeten malalties. Ara, un estudi sobre com funciona la visió d’aquests insectes podria haver trobar una de les claus per evitar-les. Segons un equip d’investigadors de la Universitat de Washington, als Estats Units, l’Aedes aegypti, el mosquit de la febre groga, parent del mosquit tigre, detecta el diòxid de carboni de la respiració i busca uns colors determinats, com el vermell, el taronja, el negre i el cian.
Això vol dir, també, que aquests insectes ignoren altres colors, com el verd, el lila, el blau i el blanc, un descobriment que revela com ho fan per trobar els seus hostes. Per als seus ulls, de fet, independentment del color de la pell, tots els humans apareixem com de color vermell ataronjat. Un cop oloren el CO2, els seus ulls comencen a buscar aquest tipus de colors per saber on és el seu futur aliment.
A l’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, s’explica com l’olfacte del mosquit infleix en la seva vista i quins colors els atrauen. Fins ara, es pensava que els factors principals que feien que els mosquits piquessin eren la respiració, la suor i la temperatura de la pell, però ara se sap que alguns colors també ho fan. Així, tenir una roba de llit o un pijama d’altres colors, per exemple, podria despistar-los.
Pels experiments es van seguir femelles del mosquit de la febre groga i es va observar com reaccionaven davant de diversos colors després d’estar exposats a olors concretes. Sense cap olor, els mosquits no feien cap cas del punt de color que hi havia a la seva gàbia, però després d’injectri diòxid de carboni s’hi van dirigir quan era vermell, taronja, negre o cian, mentre que el van continuar ignorant si era verd, blau o lila.
Així doncs, un cop ensumat el CO2, els mosquits comencen a buscar algunes longituds d’ona concretes de l’espectre del color, pistes de l’origen del gas, que indica que hi ha un animal respirant. Els experiments es va repetir amb colors de la pell humana o fins i tot amb la mà d’un dels investigadors. Si la llum de la gàbia era filtrada per eliminar les longituds d’ona més llargues o si l’investigador duia un guant de color verd, eren incapaços de trobar la suposada “font” del diòxid de carboni que detectaven.
En un darrer experiment, també van modificar genèticament els mosquits perquè no poguessin ensumar el CO2, impedint-los totalment trobar cap font d’aliment. Tot i que cal més investigació sobre les altres pistes que fan servir per picar els animals, aquest descobriment n’ha donat una de fonamental que fins ara havia estat ignorada: el color.
