Aconseguir bloquejar una proteïna dels mosquits Anopheles gambiae, els principals transmissors de la malària als humans, podria dificultar molt la infecció dels insectes amb els paràsits que causen la malaltia i, per tant, impedir que la contagiïn als humans. Aquest descobriment podria trencar la cadena de transmissió de la malaltia i salvar centenars de milers de vides cada any.
La troballa ha estat feta per un equip d’investigadors de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, que en un article a la revista ‘PLOS Biology’ ha explicat com han fet servir la tecnologia d’edició genètica CRISPR/Cas9 per eliminar el gen que codifica la proteïna CTL4 en els mosquits. Fent això, els mosquits van esdevenir altament resistents al paràsit causant de la malària, reduint en un 64% la prevalença de la infecció.
El subdirector de l’Institut de Recerca de la Malària de la Universitat Johns Hopkins, el doctor George Dimopoulos, explica en un comunicat del mateix centre com en comparació amb estratègies de manipulació genètica anterior, “aquests resultats són realment potents i prometedors”. De fet, afirma, “fer això en una població de mosquits salvatges podria ser tot el que necessites per eliminar la malària a la regió”.
El 2020 hi va haver més de 240 milions de casos de malària al món i gairebé 630.000 persones van morir a causa de la malaltia, la majoria dels quals eren infants de cinc o menys anys. Fins ara, el seu control depèn de la prevenció amb mosquiteres, insecticides, medicaments antipalúdics i, des de l’any passat, la vacunació, però la transmissió entre mosquits i humans continua sent el centre del problema.
Aquí és on entra la proteïna CTL4. Fent servir una tècnica més antiga, anomenada interferència de l’ARN, ja s’havia aconseguit reduir-ne els nivells i protegir els mosquits del paràsit de la malària dels rosegadors. Aquest mètode, però, no servia pel Plasmodium falciparum, el pasàsit de la malària dels humans. Així doncs, els investigadors de la Johns Hopkins van decidir emprar la tecnologia CRISPR/Cas9, molt més efectiva, per eliminar completament la presència de la proteïna a l’organisme dels mosquits.
Això va canviar completament els resultats. Després de deixar que mosquits amb i sense CTL4 s’alimentessin de sang humana infectada de malària, al cap de vuit dies van observar com els que no tenien la proteïna tenien una ràtio d’infecció molt més baixa. Quan van provar-ho amb una concentració de paràsits en sang semblant a la que podrien trobar a la natura, només un 19,7% dels mosquits sense la CTL4 es van infectar, un percentatge que pujava fins el 45% en concentracions altes però que no tenia res a veure amb el 61,3% i el 97,3% dels mosquits “normals”.
Aquests nivells de resistència dels mosquits podrien suposar una reducció gairebé a zero de la transmissió entre mosquits i persones, segons Dimopoulos. L’estudi, a més, també ha permès saber quin paper juga aquesta proteïna en la infecció per malària, comprenent millor el funcionament del paràsit. A més, també s’ha observat que la CTL4 té un paper important durant el desenvolupament dels mosquits, de manera que, a més de fer que el gen que l’elimina es transmetés a la descendència dels insectes, també s’hauria d’aconseguir que s’activés a l’edat adulta.
