Una expedició que ha arribat al cor d’Indonèsia, endinsant-se en una cadena muntanyosa perillosa, ha aconseguit retrobar una espècie d’equidna que ningú no havia vist des de fa 60 anys i, fins i tot, aconseguir les primeres fotografies i vídeos que se n’han fet mai. Tal com expliquen des de la mateixa Expedition Cyclops, no estaven segurs que aquest animal, que té una història evolutiva única i molt delicada, no s’hagués extingit.
Els monotremes, els mamífers més estranys
Tot i que les equidnes són mamífers, es distingeixen especialment perquè, com a membres del grup dels monotremes –juntament amb els ornitorrincs– no són placentaris ni marsupials sinó que ponen ous. Evolutivament, es van separar de la resta de mamífers fa uns 200 milions d’anys, i és per això que se’ls considera els animals més rars de la nostra classe.
Una cadena muntanyosa difícil d’explorar
En aquest cas, l’objectiu de l’expedició a la part indonèsia de l’illa de Papua era trobar, a les conegudes com a Muntanyes Ciclop, l’anomenada equidna de bec llarg d’Attenborough, una de les tres espècies d’aquests animals que se sap que encara existeixen o, en el cas que ens ocupa, que es creia que encara podia existir. Durant nou setmanes, un equip de 25 persones es va enfrontar a la malària i als terratrèmols per escalar les muntanyes. Un dels integrants, fins i tot, va tenir una sangonera enganxada a l’ull durant 33 hores.
Tota una travessa per una cadena muntanyosa de menys de 150 quilòmetres de llargada i que, durant molts anys, ha estat el terreny de joc dels caçadors furtius. És per això, i perquè és l’únic hàbitat conegut de l’equidna de bec llarg d’Attenborough, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la tenia a la Llista Vermella, classificada com ‘en perill crític d’extinció’. L’equip va descobrir alguns forats a terra que, pensaven, eren fets per equidnes buscant cucs per menjar, i per tant van col·locar més de 30 càmeres-trampa per mirar d’observar-la.
Un descobriment que pot animar a protegir la regió
Finalment, ho van aconseguir, i amb això la prova definitiva que l’espècie continua existint. L’alegria, però, ha de ser moderada, ja que encara que no s’hagi extingit el fet és que continua estan molt amenaçada i, com que les lleis d’Indonèsia no la protegeixen, l’equidna de bec llarg d’Attenborough podria desaparèixer en qualsevol moment. És per això que, des de la mateixa Expedition Cyclops s’han creat aliances amb agents locals a l’hora de dur aquest projecte, inclosos grups indígenes, estudiants i organitzacions del govern d’Indonèsia.
Amb aquest ajuda i el redescobriment de l’equidna, creuen, es podrà animar a aconseguir fons per explorar i protegir les Muntanyes Ciclop, un refugi de biodiversitat extraordinari on, a més d’aquesta espècie, també s’ha retrobat el menjamel de Mayr, una espècie d’ocell que no s’havia vist des de feia 15 anys; i s’han trobat centenars de nous insectes, com a mínim dues espècies noves de granota i una espècie de gamba que viu a terra ferma i als arbres.
