Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia – Santa Bàrbara, als Estats Units, ha anunciat que ha trobat una espècie de cloïssa que, fins ara, es creia que s’havia extingit fa més de 40.000 anys. Aquest descobriment exceptional, fet a Naples Point, a la costa del mateix estat nord-americà, ha estat anunciat en un article a la revista ‘Zookeys’ i suposa la troballa d’un ésser de què, fins ara, només se’n coneixia l’existència pel registre fòssil.
Una troballa casual
L’investigador Jeff Godard va començar a investigar el novembre de 2018 quan, per casualitat, va trobar un petit bivalve, amb una closca de només un centímetre. Quan va veure que treia un peu més llarg que la seva carcassa, va pensar que no havia vist mai aquella espècie, un fet estrany després de dècades treballant a la zona.
En comptes de recollir-lo, Godard en va fer fotografies de prop i amb bona qualitat, per veure si podia identificar-ne l’espècie. En dur-les a un altre expert, Paul Valentich-Scott, va identificar-ne la família, però li va dir que tampoc no havia vist mai cap animal com aquell. Tot i que tenia algunes sospites, no podia dir res sense veure’n un amb els seus propis ulls.
Una cerca esgotadora
Així doncs, van tornar a la zona on Godard havia vist la cloïssa, però van fer falta deu expedicions per, quan ja gairebé s’havien rendit, aconseguir trobar-ne un altre exemplar. Valentich-Scott el va recollir, i tots dos van començar a treballar per tal d’identificar-lo. En veure que la closca no concordava amb l’única espècie del seu gènere que se sap que viu a la zona de Santa Bàrbara, van pensar que havien trobat una nova espècie.
D’una nova espècie a una de ‘ressuscitada’
Per comprovar-ho, però, havien de revisar tota la literatura científica entre 1758 i l’actualitat. Així és com van trobar unes il·lustracions del bivalve anomenat com Bornia cooki, ara conegut com a Cymatioa cooki i descrit el 1937 a partir de només dos exemplars fossilitzats. Els investigadors van demanar-ne un, el que es coneix com ‘l’especimen tipus’, que serveix per determinar per comparació si un altre exemplar pertany a la mateixa espècie. En posar-los de costat, es van adonar que, efectivament, eren el mateix animal.
Malgrat viure en un indret estrany i ser molt petit, els investigadors es pregunten com ha pogut trigar tant a ser localitzat, ja que precisament el sud de Califòrnia ha estat analitzat extensament. Una idea és que hi arribessin com a larves durant les onades de calor marines d’entre 2014 i 2016 i que, a causa del seu ritme de creixement, ningú no els hagués vist fins ara.
