Els ulls dels rens han evolucionat de manera que, fins i tot entre la neu, són capaços de trobar menjar. Ho fan gràcies a una adaptació que els permet veure la llum ultravioleta, una capacitat sorprenent que, segons explica un equip d’invetigadors en un article publicat a ‘i-Perception’, els permet sobreviure en un clima extrem i on als hiverns no només és tot de color blanc sinó que, a més, la llum del sol és escassa.
Uns animals amb un aliment preferit
El principal aliment dels rens és un tipus de líquen anomenat ‘Cladonia rangiferina’, que forma cobertes cruixents en grans parts de les latituds més septentrionals del planeta. És un organisme, doncs, crucial per a la seva supervivència, i la capacitat d’aquests mamífers ungulats de trobar-lo és importantíssim.
Els autors d’aquests estudi van treballar a les muntanyes Cairngorms, a les Terres Altes d’Escòcia. Allà és on viu l’únic ramat de rens de la Gran Bretanya, on va ser reintroduït després que la caça hagués dut aquests animals a l’extinció a la zona. Allà, a més, hi viuen més de 1.500 espècies de líquens, però tot i així els rens continuen centrant-se en la ‘C. rangiferina’ per sobreviure als hiverns.
Una adaptació sorprenent
A aquest tret tan peculiar s’hi suma al fet que, per al humans, aquests líquens de color blanc són impossibles de veure enmig de la neu de l’hivern de l’Àrtic. No obstant això, els investigadors han descobert que els ‘C. rangiferina’, com també alguns altres líquens de què també s’alimenten els rens, absorbeixen llum ultravioleta.

És per això, tal com s’ha pogut comprovar, que els rens els veuen com taques negres enmig d’un paisatge de color blanc brillant. Una diferència enorme amb el que veiem els humans i que fa que aquests líquens siguin, per a ells, un aliment molt fàcil de trobar. Així doncs, en moments on el paisatge és molt fred i desolat, no han d’invertir gaire energia passejant a la cerca de menjar, ja que poden veure’l de lluny i aprofitar al màxim les calories per sobreviure a l’hivern.
Els ulls dels rens canvien segons l’estació
Aquest descobriment entronca amb un fet que han revelat estudis anteriors: que els ulls dels rens canvien segons si és estiu o hivern. El seu ‘tapetum lucidum’, la membrana que millora la percepció de la llum i que fa que molts animals surtin amb els ulls brillants a les fotografies, canvia d’un color daurat durant l’estació càlida a un blau molt viu que, pel que sembla, amplifica la poca llum que arriba durant l’estació freda a les regions polars.
És aquest ‘tapetum lucidum’ de color blau el que, precisament, també fa que aproximadament un 60% de la llum ultravioleta arribi als sensors de colors dels rens, fent que el seu hivern estigui tenyit de morat –com veiem nosaltres la llum negra– però amb la neu brillant mentre que els líquens apareixen foscos i fàcils de distingir. Una adaptació que els permet trobar menjar ràpidament i sobreviure en alguns dels indrets més inhòspits del planeta.