L’escalfament de l’Àrtic és quatre cops superior al de la resta del planeta. Alguns dels efectes d’això són prou coneguts, com la pujada del nivell del mar o com els animals que viuen a la regió tenen cada cop més problemes per sobreviure. N’hi ha d’altres, però, que no ho són tant: amb la fusió del permagel, virus antics podrien ressuscitar en un món amb nous hostes, fent que tornin malalties desaparegudes, de què no hi ha record a la història escrita o fins i tot virus que per primer cop saltin a una espècie nova. Ara, un article publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’, es mira de quantificar quin és aquest risc.
Un moment d’inestabilitat, també per a les malalties
El canvi climàtic augmentarà la transmissió de malalties infeccioses a causa, entre d’altres, de les espècies que es mouran a zones més fredes, duent els seus patògens, i també de les que, com els mosquits, tindran un hàbitat cada cop més gros. Així doncs, virus i hostes es trobaran per primer cop, i uns científics de la Universitat d’Ottawa ha mirat de veure com de perillós pot ser això, recollint mostres del sòl i els sediments del llac Hazen, al Canadà, i buscant quines restes de genomes de virus i de possibles hostes hi havia.
Amb aquestes dades, els investigadors van mirar de calcular la probabilitat que un virus saltés a una espècie nova, mirant la seva història genètica i el seu hoste típic. Comparant la seva evolució, es pot veure quant de temps fa que conviuen i la tendència del virus a saltar a altres animals. Amb tot plegat, es va construir un algoritme per calcular com afectarà el canvi climàtic a la probabilitat dels virus de saltar a noves espècies.
Un perill real i amb exemples propers
Tot i que no es pot saber mai del cert què passarà, el càlcul del risc és una passa prou important, un recull de dades i càlculs que posa de manifest quins poden arribar a ser el problemes a què s’enfrontaran els ecosistemes del futur, inclosos aquells on habitem els humans. De fet hi ha estudis recents que afirmen que més de 200 malalties infeccioses s’agreujaran a causa del canvi climàtic, i això tenint en compte només les que ja coneixem.
A sobre, l’escalfament global, amb la fusió del gel i el permagel, podrien alliberar patògens que duen milers d’anys congelats, una circumstància que sembla l’inici d’una novel·la de ciència-ficció però de què hi ha exemples propers, com la mort d’àntrax d’un nen de 12 anys a Sibèria a causa del desglaç, que va deixar al descobert un ren que havia mort per la malaltia. L’episodi, l’any 2016, va acabar amb la mort de 2.000 animals i més de 90 casos d’àntrax.
El risc, doncs, és molt real, però no sabem en quin moment es pot produir una desgràcia com aquesta o una de món pitjor. El millor que podem fer per evitar-ho, doncs, és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per frenar al màxim aquest desglaç que pot dur al nostre món malsons del passat.
