Uns investigadors xinesos han clonat una lloba àrtica salvatge com a part d’un projecte que podria ajudar a salvar moltes espècies davant l’enorme crisi a què s’enfronta la biodiversitat mundial. Aquest passat dilluns, la companyia Sinogene Biotechnology va presentar l’animal, una femella batejada com a Maya, que va néixer el passat 10 de juny i que, per tant, ja ha viscut més de 100 dies.
A l’acte, l’empresa va presentar el cadell, que afirmen que té bona salut i que és el fruit de “dos anys de grans esforços”. De fet, és el primer cas de clonació d’aquest tipus que s’aconsegueix amb èxit. El llop àrtic és una subespècie de llop gris que no es troba en risc d’extinció perquè el seu hàbitat és massa remot per atreure caçadors, però el canvi climàtic està amenaçant la seva capacitat d’alimentar-se i, a més, la construcció d’infraestructures està reduint cada cop més el seu territori.
El mateix mètode que va crear l’ovella Dolly
Els esforços per clonar un d’aquests animals van començar el 2020 i han fet servir un procés anomenat transferència nuclear de cèl·lula somàtica, el mateix que es va fer servir el 1996 per clonar l’ovella Dolly, el primer mamífer nascut per aquesta tècnica. A partir d’una mostra de pell d’una llopa anomenada Maya, també, es van obtenir cèl·lules que van ser injectades a l’òvul d’una gossa i que va gestar una mare subrogada.
Un nou avenç en un camp amb moltes possibilitats
El procés va obtenir 85 embrions, que van ser transferits a set gosses, de les quals només Maya ha sobreviscut. No obstant això, Sinogene afirma que una segona lloba clonada naixerà ben aviat, demostrant que aquesta tècnica pot ser “un bon principi per a la protecció d’animals salvatges amenaçats”, una gran “contribució a la protecció de la biodiversitat”, segons va afirmar en un comunicat He Zhenming, director de l’Institut per a Recursos Animals de Laboratori del govern xinès.
L’empresa també ha anunciat que començarà a treballar amb el Parc de Fauna de Beijing per investigar més en les tecnologies de clonació i les seves aplicacions, a més de fer recerca sobre la conservació i la cria d’espècies rares i amenaçades de la Xina. Així doncs, la investigació continua en un camp que els darrers anys ha fet forces avenços i on s’han iniciat diversos projectes, com ara el que pot dur al retorn del rinoceront de Sumatra de Malàisia, desaparegut fa poc; o fins i tot al del tigre de Tasmània, extingit fa gairebé un segle.
