Un equip d’investigadors de diversos països ha fet servir una base de dades enorme d’ADN de gossos per crear un arbre genealògic de les seves races i de com han evolucionat fins a ser tan variades com ho són actualment. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista ‘Genome Biology’, són la presentació davant la comunitat científica del projecte Dog10K, que ha seqüenciat el genoma d’unes 2.000 mostres de 321 gossos diferents, tant de raça com salvatges, llops i coiots, per comparar-los amb una mostra de referència i construir l’arbre.
Desenes de milions de peces d’informació genètica
Partint d’aquesta referència, corresponent a un pastor alemany anomenat Mischka, es van analitzar 48 milions de peces d’informació genètica, identificant uns 3 milions de diferències de polimorfisme de nucleòtids simples (SNP) en cada gos. Aquests SNP es consideren els responsables de la majoria de variacions genètiques tant entre gossos com en persones. A més, també es van trobar 26.000 seqüències genètiques eliminades en altres races que eren presents al pastor alemany i 14.000 que eren a altres races però no a l’ADN de Mischka.
Amb tota aquesta informació es van poder establir graus de proximitat entre els gossos i se’ls va dividir en uns 25 grans grups que corresponen, majoritàriament, al que se’n podria esperar per l’origen, el tipus de gos, la mida i els colors. La majoria de diferències genètiques, a més, es relacionen amb la morfologia, confirmant que les diferències entre races es van basar, si més no en part, en l’estètica.
Semblances i diferències entre gossos i llops
En comparació amb els gossos, els llops tenien un 14% més de variació respecte l’animal de referència. A més, també es va veure com els gossos petaners de poble, que viuen entre les persones però que no són les mascotes de ningú, tenien més variabilitat genètica que no pas els gossos de raça.
Les dades, a més, també van mostrar una gran presència de retrogens, que es formen quan l’ARN es torna a convertir en ADN i s’inserta en un punt diferent del genoma. Se’n van trobar fins a 926, el més famós dels quals és el FGF4, responsable de les potes curtes de races com ara els gossos salsitxa o els corgis i que va dur-los, probablement, a ser seleccionats fins a crear aquestes races.
A més de tot això, és clar, el projecte Dog10K també permetrà als investigadors buscar els orígens genètics d’altres característiques dels gossos i fins i tot d’algunes malalties que hi tenen una incidència notable, com ara els càncers.
