Un nou mapa del cervell dels gossos mostra fins a quin punt l’evolució els ha preparat per ensumar, dotant-los amb un olfacte excepcional. En un article a la revista ‘Journal of Neuroscience’, un equip liderat per la Universitat Cornell (Estats Units) explica com ha descobert les poderoses connexions que connecten el seu nas amb grans parts del cervell i, fins i tot, com s’ha trobat un enllaç entre les àrees que controlen l’olfacte i la vista que no s’havia vist mai en cap altra espècie.
Aquest darrer detall fa que la idea que els gossos ‘hi veuen’ amb el nas sigui molt més cert del que ens podíem imaginar. El mapa del cervell dels gossos mostra com tenen moltes de les connexions que veiem en els humans i encara unes quantes més, en un descobriment que podria ser una revolució en la manera com entenem els processos cognitius del millor amic de l’home.
Uns ensumadors encara més extraordinaris
Que els gossos són uns ensumadors increïbles no és res sorprenent. El seu nas conté entre 200 i 1.000 milions de sensors de molècules de l’olor, una xifra que deixa en ridícul els aproximadament 5 milions de receptors d’un nas humà. És per això que el seu bulb olfactori, la part del cervell que rep els inputs del nas, pot ser fins a 30 vegades més gros que el d’una persona. Més enllà d’això, però, aquests investigadors volien veure més enllà i fer-se una idea de com es relacionava l’olfacte amb tot el cervell.
És per això que van fer ressonàncies magnètiques a 23 gossos, dels quals 20 eren híbrids. Tots ells tenien nassos llargs i cranis de mida mitjana i eren, probablement, bons ensumadors. En aquestes imatges, els investigadors van detectar fibres de matèria blanca que duen senyals entre les regions cerebrals i, gràcies a un mètode que es basa en el moviment de les molècules d’aigua pels teixits, van traçar el “mapa de carreteres” del cervell dels gossos.
Una autopista que fins i tot permet que hi ‘vegin’ amb el nas
Quan la informació sobre l’olor entra al nas, va a parar al bulb olfactori, una estructura del cervell que és darrere dels ulls dels gossos. Des d’allà, es distribueix en enormes autopistes que la transmeten per tot el cervell. En concret, a cinc punts diferents: el tracte corticoespinal, que activa els compotaments instintius; el lòbul piriforme, que pot tenir un paper en la percepció de les olors; el sistema límbic, que es relaciona amb el comportament i les emocions; el còrtex entorrinal, que ajuda a controlar la memòria; i el lòbul occipital, on es controla la visió, en una connexió que no s’havia vist mai en cap animal.
Així doncs, si alguns dels camins d’aquest mapa són prou coneguts, com les que relacionen les olors amb records i emocions, la de la vista és extraordinàriament sorprenent. Basant-se en el comportament d’alguns gossos ensinistrats i que fan tasques de detecció, alguns experts havien pensat que podia existir aquesta connexió, però fins ara no s’havia pogut demostrar. Això, de fet, explicaria coses com que alguns gossos cecs puguin continuar jugant a anar a buscar la pilota, ja que una part de la seva ‘vista’ és al nas.
