Alguns gossos tenen més tendència a establir contacte visual amb les persones que altres. Els gossos amb el nas xato, per exemple, o els joves, els més juganers o els que han estat entrenats per respondre a instruccions visuals, com ara els pastors, són els que miren més sovint als ulls als humans, i això és el que fa que s’estableixi més ràpidament una relació de complicitat i de confiança. En un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’, Zsòfia Bognár, doctorand en etologia de la Universitat Eötvös Loránd (Hongria) explica, juntament amb les seves companyes Dora Szabó, Alexandra Deés i Enoko Kubinyi, com aquests trets es manifesten ràpidament i fan que alguns gossos mirin directament als ulls dels desconeguts com més aviat que d’altres, establint aquest primer contacte que, per exemple, pot ser que siguin adoptats abans en una gossera.
Segons l’estudi, el contacte visual és influenciat per com a mínim quatre trets independents dels gossos, que són importants però en cap ca els únics que determinen la relació que s’estableix amb un gos. El cert, però, és que els nivells d’oxitocina, l’hormona que regula l’enfortiment de les relacions socials, augmenten en totes dues espècies en el moment en què miren directament als ulls de l’altre. Per saber quins factors el feien més possible, les investigadores van aconseguir 125 gossos per a un experiment sobre el seu comportament. Tots ells van ser sotmesos a una sèrie de proves, que començaven amb el gos trobant-se amb un desconegut. Més endavant se’ls convidava a jugar plegats, i no era fins al desè test que s’avaluava la disposició del gos a establir contacte visual amb el seu nou amic humà.
La persona es quedava al mig de la habitació amb una bocca de menjar, cridava el gos i llençava un tros de salsitxa a terra quan aquest responia. Aleshores, l’humà es quedava quiet i esperava que el gos el mirés als ulls, moment en què el recompensava amb un altre tros de salsitxa. Així, les investigadores van comptar quants cops el gos mirava l’humà als ulls durant cinc minuts. Els resultats indiquen que els gossos amb el morro més curt, com els bòxers, els bulldogs anglesos i francesos o els carlins tenen molta més tendència a fer-ho. L’explicació és a l’estructura dels seus ulls, que els permet concentrar-se més fàcilment en allò que tenen al davant, com és el cas d’un humà. Els gossos de morro llarg, en canvi, tenen més facilitat per a la visió perifèrica.
D’altra banda, els cadells i els gossos més juganers també tenien més probabilitats de mirar directament als ulls dels humans, com també els gossos pastors, que han estat criats i seleccionats per treballar amb persones i per tenir-hi contacte visual directe tota l’estona. Tot i això, es pot ensinistrar altres races menys preparades perquè estableixin contacte visual i, així, millorar la relació que hi tenim i també el seu comportament. Si t’està mirant a tu, al cap i a la fi, no està mirant cap altra cosa que l’encurioseixi i que el podria fer marxar a investigar. Fer-ho mitjançant el mètode del reflex condicionat és molt senzill: només cal agafar un tros de menjar i sostenir-lo fora del seu abast. La majoria de gossos, quan s’adonen que no hi arriben, miren els ulls de l’amo. És el moment de dir-li “mira’m” i donar-li un tros de menjar. Si es fa prou vegades, s’acaba convertint en una ordre que fa que el gos et miri quan l’hi dius.
