Els gats de la sorra són una espècie de felins petits i peluts que només fa set anys que van ser fotografiats per primer cop. Des d’aleshores, aquests animals adorables han estat estudiats i se’n saben moltes més coses. En el darrer estudi que se n’ha fet, publicat al ‘Journal of Arid Environments’, han estat seguits durant quatre anys i, amb les dades més completes que se n’han recollit fins ara, es conclou que podrien estar amenaçats.
Uns caçadors voraços i gairebé invisibles
Aquests gats s’assemblen als domèstics però són més petits i tenen les orelles més grans. Com els seus parents que coneixem, i encara més i tot, són uns assassins molt notables, alimentant-se de rosegadors, rèptils i fins i tot caçant serps verinoses. S’alimenten d’ells i de la seva sang, ja que mai no beuen aigua, i és per això que poden sobreviure a entorns àrids com el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i el sud-est i el centre d’Àsia. El seu color els ajuda a camuflar-se entre la sorra però, a més, també enterren els excrements i la sorra esborra les seves petjades, fent-los pràcticament invisibles.
És per això, probablement, que tot i que se’n coneix l’existència des de mitjans del segle XIX, se n’ha fet molt poca recerca. La més important és aquesta, feta en col·laboració entre diverses institucions i que s’ha centrat en una zona del Marroc on les temperatures poden arribar als 50ºC. Els investigadors van capturar 22 gats de la sorra i els van posar collarets per poder-los seguir, fent descobriment sorprenents que contradiuen moltes de les coses que se’n pensaven.
Podria ser l’únic felí nòmada que existeix
En primer lloc, el seu territori, que es pensava que era d’uns 50 quilòmetres quadrats, és enormement més gran. De fet, un dels gats de la sorra es va moure en una àrea de més de 1.750 quilòmetres quadrats en poc més de sis mesos. Pel que sembla, viatgen més distància que cap altre gat de la seva mida, arribant a xifres més habituals en tigres, lleons i lleopards. A més, el seu estil de vida probablement és nòmada, movent-se segons les pluges i altres condicions ambientals, un fet que no s’ha vist mai en cap altre felí.
Diversos factors n’amenacen el futur
Tot i que això darrer no està demostrat totalment, sembla clar que el seu entorn és clau per a la seva vida i el seu comportament, i això pot afectar el seu futur. Tot i que ara mateix es pensa la seva extinció és lluny, la informació d’aquest darrer estudi indica que les seves poblacions podrien ser molt més petites que no es pensava i que, per tant, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura hauria de reavaluar la seva situació a la Llista Vermella. Al cap i a la fi, tenen uns hàbitats molt concrets, recursos escassos i un ecosistema molt fràgil.
A més d’aquests perills, en corren d’altres, com ara els causats pels gossos pastors, que a vegades els cacen, i el contagi de malalties per part de gats domèstics. A més, també se’n capturen alguns per al comerç il·legal de mascotes. Així doncs, conclouen els investigadors, caldria augmentar la recerca en aquests animals en tots els seus hàbitats per obtenir informació més precisa de quants són, com viuen, la seva situació actual i les amenaces que els afecten.
