Els gats assilvestrats són l’enemic públic número 1 d’Austràlia, i per posar remei al perill que suposen per a la biodiversitat de l’illa, el govern ha anunciat la seva intenció de matar-ne dos milions fins a finals de 2020, una quantitat que, segons les estimacions existents sobre la seva població, podria ser entre un 33 i el 100% de tots els gats silvestres d’Austràlia. Les autoritats s’han pres tan seriosament aquesta guerra contra els felins que hi ha un ajuntament, a l’estat de Queensland, que ofereix una recompensa de 10 dòlars australians -6,3€- per cada pell de gat, una mesura que organitzacions de defensa dels animals com ara PETA han denunciat per la seca “crueltat”.
Aquesta guerra, però, no està tenint lloc només a Austràlia sinó que, sense anar més lluny els seus veïns de Nova Zelanda també volen lliurar-se d’aquests animals, una proposta que té el suport d’alguns estudis científics. En aquest segon país fins i tot s’ha arribat a plantejar la possibilitat d’un futur lliure de gats, tant silvestres com domèstics. La raó d’aquestes polítiques és molt senzilla. D’ençà que els colons europeus van dur gats a Austràlia al segle XVII, s’han escampat per pràcticament tota l’illa.
En el cas dels que s’han assilvestrat, a més, la seva població ha crescut enormement -qui sap si fins a 6 milions d’exemplars- i cacen per sobreviure, cosa que, es calcula, ha estat la raó de l’extinció d’unes 20 espècies de mamífers només a Austràlia, una situació especialment preocupant tenint en compte que el 80% dels mamífers i el 45% dels ocells de l’illa la tenen com a únic hàbitat. Segons dades del Departament d’Energia i Medi Ambient del país, els gats silvestres maten més d’un milió d’ocells i 1,7 milions de rèptils cada dia, entre els quals hi ha espècies molt vulnerables.
És per això que el govern australià ha donat fins a cinc milions de dòlars en ajudes a grups de voluntaris que es dediquen a matar gats assilvestrats allà on els troben. No tota la comunitat científica, però, hi està d’acord, o si més no, no hi està tal com s’està duent a terme actualment el pla d’extermini dels gats.
Per bé que tothom reconeix el seu impacte devastador en els ecosistemes de l’illa, alguns experts afirmen que caldria una estimació poblacional més acurada i unes mesures orientades a eliminar els gats de les zones on suposen un perill més gran en comptes d’iniciar una gran cacera a nivell nacional. A més, alguns crítics amb el pla del govern australià també han afirmat que és una cortina de fum per amagar altres problemes, com la pèrdua d’hàbitats per l’expansió de les zones urbanes, la deforestació i la mineria. Així, els gats podrien ser només una distracció.
Ben a prop, però, a Nova Zelanda, ja s’està demanant posar fi a la presència de gats, tant silvestres com domèstics. El país, un dels darrers llocs on van arribar els humans, ha anunciat un pla per estar completament lliure de gats l’any 2050. Segons el govern, gats, rates, pòssums i musteles maten 25 milions d’ocells nadius de les illes cada any. A Nova Zelanda, de fet, els únics mamífers terrestres que hi són nadius són els ratpenats i per això, en absència de depredadors, molts ocells han perdut la capacitat de volar, incloent el seu ocell nacional, el kiwi.
L’arribada d’aquestes espècies invasores ha posat en perill el 37% d’espècies d’ocells de Nova Zelanda, i en resposta a això les autoritats han plantejat mesures com ara eutenasiar els gats de carrer i limitar la propietat de gats domèstics a un o dos per casa. L’eradicació d’espècies invasores ha demostrat ser un èxit en algunes zones remotes del món, però la guerra contra els gats a les Antípodes sembla que tot just acaba de començar.
