Els fongs juguen un paper importantíssim a l’hora d’ajudar una plaga dels boscos a seleccionar quins arbres atacaran i mataran. A la revista ‘PLOS Biology’, un equip d’investigadors presenta un descobriment sorprenent que aporta informació molt interessant sobre uns escarabats que estan destrossant els boscos d’Europa.
Una plaga cada cop més greu
L’escarabat europeu de l’avet (Ips typographus) és un insecte que s’alimenta i es reprodueix a l’interior dels arbres i que forma part d’una familia que, durant els darrers anys, ha afectat molt greument els boscos de tot el món. Les seves víctimes, però, tenen defenses químiques per defensar-se’n… fins que, com explica aquest article, els fongs les canvien per atreure els escarabats, cosa que explicaria per què ataquen tots els mateixos arbres. Un problema especialment greu en un moment on, a Europa, el canvi climàtic està fent que els boscos siguin més vulnerables a les invasions d’insectes.
Les defenses naturals fallen
Les coníferes, els objectius d’aquests escarabats, deuen la seva olor als compostos químics que produeixen per tot tipus de raons. Una d’elles, precisament, és atrapar i enverinar els invasors fent servir, per exemple, la resina. En el cas d’aquests insectes, però, sembla que no funciona, i els investigadors han volgut esbrinar si els fongs hi tenien alguna cosa a veure. Al cap i a la fi, se sap que aquests organismes modifiquen els compostos químics del seu voltant per alimentar-se o protegir-se i a més algunes espècies s’associen tot sovint a la presència dels escarabats de l’avet.
Els fongs fan que els arbres atreguin els escarabats
Així doncs, els investigadors van comparar els compostos químics alliberats per arbres infestats per diversos fongs amb els que alliberen els arbres no infectats. Segons han pogut esbrinar, la presència dels fongs canvia el seu perfil químic, fent que més de la meitat dels compostos que deixen anar a l’aire com a part de les seves defenses siguin diferents dels altres. I aquí és on entren els escarabats, que poden detectar alguns d’aquests productes, tal com s’ha pogut comprovar en experiments al laboratori.
De fet, l’olor combinada d’aquests compostos i de les feromones dels escarabats fa que aquests insectes barrinin més ràpidament l’escorça dels arbres. Així, sembla que els químics modificats pels fongs ajuden els esbarabats a saber on alimentar-se i reproduir-se. D’alguna manera, els permet ‘saber’ que el fong està debilitant les defenses dels arbres i que, per tant, són més fàcils d’atacar. Així és com un arbre aparentment sa és atacat per un munt d’escarabats alhora, causant-li la mort.
Un possible punt feble
Aquesta tècnica, però, podria girar-se en contra seva. A dia d’avui, les trampes per a escarabats que es fan servir a Europa només contenen feromones per atreure’ls. Combinar-les amb els productes químics que alliberen els arbres infestats de fongs, però, podria servir per atreure’n encara més i fer-les més efectivs a l’hora d’eliminar-los. Aquest descobriment, doncs podria dur al desenvolupament de noves eines per combatre les plagues d’escarabats destructors i protegir uns arbres que, durant els propers anys i dècades, podrien estar cada cop més amenaçats.
