Destrueixen fins un 40% de la producció global del cultius cada any. Les malalties que provoquen a les plantes costen més de 220.000 milions de dòlars. Són dues de les xifres per a les que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura té responsables: les plagues. I si algú ho dubtava, hi ha un factor que està fent que augmentin: el canvi climàtic. Així de clar es mostra Qu Dongyu, director general de la FAO, en presentar aquest informe: “Les principals conclusions d’aquesta avaluació ens haurien d’alertar a tots sobre com pot afectar al grau de contagi, propagació i gravetat de les plagues a tot el món.

Quina és la relació que estableixen la professora Maria Lodovica i els deu coautors? Segons el seu treball, un sol hivern inusualment càlid pot ser suficient per afavorir l’establiment de plagues invasores. És un exemple de com el canvi climàtic augmentarà el risc de propagació de les plagues als sistemes agrícoles i forestals. Això, alerten, ja està passant. Algunes plagues ja s’han propagat a causa del clima, més càlid. Exemples? El cuc del cotó, que s’alimenta d’un gran número de cereals com el blat o el mill, i la mosca de la fruita Tephritidae, que també danya altres tipus de cultius. Recorden que el 2020 alertaven del perill de la llagosta del desert, la plaga migratòria més destructiva del món? Doncs sí, l’augment de temperatures fa que les plagues migratòries s’apropin a zones que fins ara se’n lliuraven. L’estudi de la Universitat de Torí, Itàlia, conclou que això serà més probable especialment a les regions més fredes de l’Àrtic, les boreals, les temperades i les subtropicals.

La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia  | wikipedia
La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia | Wikipedia

L’estudi també analitza les malalties vegetals, una àrea que es recolza en la globalització del comerç. La meitat d’aquestes es propaguen per aquest mitjà. Entre la sèrie de recomanacions que proposen per mitigar l’impacte del canvi climàtic a la sanitat vegetal, la més important és l’augment de la cooperació internacional. Com remarquen, la gestió eficaç de les plagues vegetals d’un agricultor o un país afecta l’èxit d’altres. L’equip de Lodovica subratlla la necessitat d’investigar més l’impacte del canvi climàtic a les plagues i, per tant, a la sanitat vegetal. D’aquí, l’intervir més en l’enfortiment dels sistemes i estructures fitosanitàries estatals. “Preservar la sanitat vegetal és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Mantenir la salut vegetal és una part integral de la nostra feina cap a sistemes agroalimentaris més eficients, inclusius, resistents i sostenibles”, afirma Qu Dongyu.

La rata noruega és un dels mamífers invasors més perillosos per la seva alta velocitat de reproducció  | Wikimedia Commons
La rata noruega és un dels mamífers invasors més perillosos per la seva alta velocitat de reproducció | Wikimedia Commons

Aquest objectiu va acompanyat d’un pla. Segons recorden, cal aplicar les normes de la Convenció Internacional de Protecció Fitosanitària, que tracta aquest tipus de mesures per prevenir la introducció i propagació de plagues vegetals perjudicials. I amb això aconsegueixen un altre objectiu, preservar la biodiversitat. La raó? Segons remarquen, les plagues invasores també són un dels principas motors de la pèrdua del número d’espècies. “Estem preparats per enfortir la col·laboració amb el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i altres”, sosté el director general de la FAO. La pretensió és “garantir que les qüestions fitosanitàries es reflecteixin millor a l’agenda internacional sobre el canvi climàtic”. D’aquí que la FAO doni suport a la resposta dels estats per prevenir la propagació de plagues. Article publicat originalment a iambiente.

Nou comentari