Durant la tardor, el bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) busca racons on amagar-se i passar-hi els mesos més freds. A la primavera, torna a sortir per alimentar-se i reproduir-se. És un dels moments en què es detecten més fàcilment perquè entren a les cases o als coberts i a les casetes exteriors de terrasses, jardins i parcel·les agrícoles. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural crida als municipis de Catalunya per identificar els focus de la plaga i prendre accionsper evitar que a la primavera es desplaci cap cultius.
Aquest insecte asiàtic és present a diversos països d’Europa. S’alimenta d’una gran varietat de plantes i pot causar danys a nombrosos cultius, a més de viure a costa d’altres espècies de plantes, arbres i arbustos, tant silvestres com als carrers i espais verds urbans. El Departament d’Acció Climàtica coordina amb l’IRTA el seguiment, estudi i control de la plaga. Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) també ajuden a la seva vigilància i control, i també el Servei de Sanitat Vegetal i la ciutadania a través d’‘Hhwanted’ dins del portal Natusfera, a través de l’app o el web. La plaga es va detectar a Catalunya l’any 2016 a Girona i s’ha anat estenent per diversos municipis, especialment del litoral. Aquest 2021, juliol, agost i setembre, període més actiu de la plaga, la major part de les deteccions s’han localitzat a les comarques litorals de Barcelona i Girona. Enguany ja s’han detectat danys atribuïbles a la plaga en algunes plantacions fructícoles de Girona i també a cultius d’horta del Baix Llobregat.
La Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han fet una crida específicament als habitants del Baix Llobregat, especialment als més propers al Parc Agrari i a la pagesia, perquè col·laborin amb el control de la plaga i eliminin els exemplars que trobin. El Baix Llobregat és una de les comarques més afectades de Catalunya, i s’han detectat exemplars a tots els municipis. Enguany, però, la seva incidència a Catalunya ha estat més baixa que l’any 2020, ja la primavera i l’estiu han estat secs i calorosos. Això hi ha tingut un efecte directe perquè els ous no sobreviuen a temperatures superiors a 33,5º C. Molts individus juvenils moren si la humitat és baixa, però si la pròxima primavera és plujosa podríem tenir un altre pic i seria una amenaça molt greu per als cultius.
Els experts demanen a la gent que, si veuen un bernat marró marbrejat, l’eliminin. L’insecte s’assembla a altres espècies de bernats autòctons, per això els experts indiquen que per identificar-lo cal fixar-se en les antenes, amb dues franges blanques cadascuna. A la part dorsal del cos tenen un patró de color marró marbrejat, i també cal fixar-se en el ventre, que no té espina. Aquests insectes es poden capturar amb facilitat amb un aspirador o escombrant-los a primera hora o a darrera hora del dia. En aquestes franges horàries es mouen més lentament perquè la temperatura és més baixa; al migdia estan més actius, costen més de capturar i volen. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposats al sol. No és recomanable l’ús d’insecticides.
El bernat marró marbrejat no pica ni mossega les persones però viu en entorns quotidians com l’urbà, l’agrícola i també el medi natural. Quan són juvenils, s’alimenten de fulles i tiges d’arbres ornamentals, arbres fruiters, cultius hortícoles o conreus extensius. Els adults provoquen els efectes més greus, ja que s’alimenten dels fruits, que en resulten deformats i perden el valor econòmic i nutricional. L’IRTA i el Departament d’Acció Climàtica treballen en totes les línies de control, com ara el disseny de trampes, la utilització de xarxes d’exclusió, l’avaluació de l’eficàcia dels insecticides i la utilització de feromones, en la monitorització i el control i en l’estudi dels agents de control que puguin estar presents a Catalunya. A banda d’aquests estudis, els experts adverteixen que l’única solució per fer front al problema és que la ciutadania hi participi.
